El seitó és un peix fàcilment identificable per la seva petita mida, el seu cos comprimit, i el seu ventre de color plata, mentre que el llom és blau tirant a negre. De la seva boca sobresurten unes petites dents.
En tractar-se d’un peix molt comú al mediterrani i bastant econòmic, el seu consum és molt popular.
Gairebé tots els seitons que podem trobar a les nostres peixateries procedeixen de les costes italianes i espanyoles. Segons els entesos, el seitó de la costa espanyola és de millor qualitat que l’italià, que és més blavós i menys brillant.
La millor temporada del seitó és en ple estiu, els mesos de juliol i agost en que el seitó té major pes i millor sabor.
Formes de cuinar i menjar els seitons
El seitó és un peix molt versàtil, però les formes més habituals de preparar-lo i consumir.lo són fregits o bé crus en vinagre. Quan es fa fregit es pot usar farina, o no. Una altra forma bastant comuna és a la planxa, servit amb una mica de llimona i oli d’oliva verge.
Riscos en el seu consum (anisakis)
El seitó és un dels principals peixos associats a casos d’al·lèrgia degut a l’anisakis (un paràsit que pot originar seriosos problemes gàstrics). Aquest risc es produeix quan el peix es consumeix cru, sense cuinar. Si es fa fregit o cuit no comporta cap perill sempre i quan s’hagin seguit les instruccions tant de congelació com de cocció.
Sabies què?
L’anxova no deixa de ser un seitó tractat i conservat en sal.