Del meló no se sap del tot quins són els seu orígens. Alguns els situen a l’Àfrica, mentre d’altres a Xina o inclús a l’Afganistan. El que si se sap del cert és que ja es menjava a l’Antic Egipte, cap al 2.400 a.C. Va arribar a Roma al segle III i a la península ibèrica cap al segle V. El mateix Colom el va portar a Amèrica en un dels seus viatges.
Es tracta d’una planta herbàcia trepadora, de la família de les Cucurbitàcies. Necessita un clima tropical, sec, de terres rics en matèries orgàniques i ben drenats.
Existeixen més de 850 espècies de meló de les quals les més conegudes són:
Meló groc, Meló verd (pell de gripau i tendral), Cantaloup, Honeydew i Gàlia
Per a la seva conservació es recomana guardar-los a la part menys freda del frigorífic. Una vegada obert, protegir-lo i aïllar-lo, ja que el meló té molta facilitat per a absorbir les olors i sabors d’altres aliments.
El meló conté un 90% d’aigua, carbohidrats, molt poques calories i poca fibra. És una fruita molt recomanable en dietes d’aprimament.
També conté:
Vitamines: C, A, B1, B2, B3, B6
Minerals: Potasi, Magnesi, Calci, Ferro
Altres: Antioxidants, Àcid nicotínic, Beta-carotè
Consells per a la seva compra: Resulta difícil encertar un meló encara que un bon consell sembli prémer amb els dits i que no estigui ni massa tou (excessivament madur) ni massa dur (encara està verd)..
Sabies què?
El meló no es començar a consumir a França fins el segle XVIII.