El moniato

Gairebé tots associem els moniatos a festes com la castanyada i els dies o setmanes anteriors o posteriors. És una veritable llàstima ja que el moniato és un tubèrcul molt interessant des del punt de vista nutritiu que podem gaudir durant tota la tardor i fins a finals d’any.

Es tracta d’una planta originària d’Amèrica consumida des de fa més de 6.000 anys que van portar a Europa els conquistadors espanyols abans, fins i tot, que la famosa patata.

És una hortalissa amb un contingut calòric mitjà alt degut al seu alt contingut en sucres i hidrats de carboni. Se’l compara habitualment amb la patata, però el moniato és superior en vitamines A, E, C i també en àcid fòlic.

Propietats:

El moniato és ric en Provitamina A (beta caroté), Vitamina E, que funciona com a antioxidant, Vitamina B9 (àcid fòlic), molt important en la producció de glòbuls vermells i blancs i en la formació d’anticossos.

El moniato és conegut pel seu contingut en metionina, que és un aminoàcid essencial amb molt de sofre que ajuda a depurar i desintoxicar el fetge.

També se li coneixen propietats anticancerígenes pel seu contingut en beta caroté, que actua com a inhibidor dels desenvolupament dels tumors de pulmó i de pell.

Pel seu alt contingut en vitamines A i E, el moniato és un dels aliments que millor van per a la vista i la pell.

El millor per consumir-lo és fer-ho bullit o al vapor. Si el rostim a la brasa, com indica la tradició, perd bona part de la seva aigua i es caramel·litza.

El que hem d’evitar és fregir-lo, ja que en aquest procés podrien aparéixer acrilamides. Substàncies potencialment cancerígenes.

Sabies què?

 La metionina, aminoàcid essencial present al moniato, no és habitual en els productes vegetals i resulta molt interessant per a les persones que segueixen dietes vegetarianes.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•