La mandarina

Se sap que la mandarina procedeix de l’orient llunyà, concretament de Xina i hom creu que el nom del fruit és degut al seu color, molt semblant als vestits de seda que usaven els antics governants xinesos, anomenats mandarins.

La mandarina és pobre en sucres, però és una font important de vitamina C, amb només una càrrega calòrica del 49%, una mica menys que el de la taronja que és del 61%.

La mandarina tradicional, però, té un petit inconvenient que la fa una fruita poc estimada, sobretot pels més petits, i és l’excés de llavors al seu interior que fan del seu menjar una tasca poc confortable. Aquest problema no es dona en dues varietats com la satsuma i la clementina, que no en tenen tantes , directament, no en tenen. La primera va aparéixer al Japó, desprès de diversos creuaments, i la segona és un fruit híbrid de taronja amb mandarina.

Propietats

La seva aportació de vitamina C, fan de la mandarina un dels aliments indispensables durant la tardor. Si en prenem quatre peces diàriament, per exemple, cobrim totes les necessitats diàries d’aquesta vitamina.

També té propietats antioxidants, que fa que pugui prevenir malalties degeneratives.

Conté potassi, molt necessari pel desenvolupament del metabolisme cel·lular i calci, que enforteix ossos i dents.

Les clementines posseïxen també alts nivells de fibra que poden evitar malalties cardiovasculars, estrenyiment, càncer de colon i obesitat.

Sabies què?

 El nom de clementina prové del seu creador, el Pare Clement, que va fer-ne un híbrid entre taronja amarga i mandarina al seu orfenat d’Argelia a finals del segle XIX.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•