Els pebrots

Per a molta gent el pebrot es redueix a dues varietats, verd i vermell. Si bé aquestes dues varietats són les més conegudes i també de les més versàtils, als nostres supermercats en pots trobar moltes més amb diferents gustos, textures i usos:

Pebrot italià verd i vermell: Són els típics pebrots que s’usen per fregir o escalivar. Per tenir una textura més suau que la resta de varietats són ideals per preparar, per exemple, gaspatxo. El vermell és una mivca més dolç que el verd.

Lamuyo vermell i verd: Pel seu gruix són perfectes per fer-los escalivats ja que es poden pelar amb més facilitat. El verd també s’utilitza per a farcir.

California: N’hi ha de diferents colors com verd, vermell, taronja i groc. Normalment es cuinen per ser farcits amb condiments molt potents ja que no tenen gaire sabor per si mateixos.

Clovis: Es tracta d’un pebrot molt suau, aromàtic i vistós. Resulta ideal per fer-lo amb wok i també resulta de molta utilitat per a amanides, guarnicions, tempures i saltejats.

Rocoto: El trobaràs gairebé sempre al ceviche, el clàssic plat mexicà de peix cru. Té un sabor lleugerament picant que acompanya molt bé tot tipus de peix.

Guindilla: També coneguda com a “bitxo”, n’hi ha de més i de menys picants i es poden trobar en conserva, amb vinagre, peró també fregides com acompanyament.

Jalapeños: Pebrot molt picant de pell suau. La part més picant són les llavors. Es poden menjar fregits, en conserva i també amb diferents farciments.

Ají: Un altre pebrot dels picants. El trobarem en molts plats orientals.

Del Padrón: Els típics de la gastronomia gallega. Es mengen usualment fregits i com acompanyament de diferents carns o marisc.

De Gernika: Molt semblants als del Padrón peró dolços. No piquen.

També trobarem les varietats que es mengen seques, com les nyores i les guindilles seques.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•