Obesitat infantil

Malgrat que el concepte i la difusió dels beneficis de la dieta mediterrània estan cada cop més estesos, cal no oblidar que es tracta d’una forma de vida que existeix des de els temps més remots i que varen ser pobles com els romans i els grecs els que van establir els seus fonaments.

Aquesta dieta tradicional es caracteritza per la qualitat del greix utilitzat, amb una importantíssima relació entre els greixos mono insaturats i els saturats, com a conseqüència de l’ús de l’oli d’oliva en la preparació dels àpats. Altres trets característics d’aquesta dieta són l’elevat consum de cereals i de llegums; un alt consum de fruites i verdures de temporada i també de fruits secs i un baix consum de carn, llet i derivats. Per tant, un model alimentari caracteritzat per l’ús de grups alimentaris típics de la regió, inclòs, amb moderació d’una petita ingesta d’alcohol, bàsicament vi.

Els canvis socials soferts en les darreres dècades i la introducció d’altres models, bàsicament anglosaxons, han motivat un progressiu abandonament del perfil tradicional d’aquesta dieta. Això és especialment significatiu als països més occidentals d’aquest arc mediterrani, com el nostre, i als col·lectius més joves. Aquests canvis es poden observar sobretot en l’important augment del consum de carn, sucres refinats, làctics, refrescs ensucrats i productes de brioixeria industrial.

Aquest abandonament dels estàndards de la dieta mediterrània, sumat al descens en l’activitat física de la població més jove ha fet que els índexs de sobrepès i d’obesitat infantil s’hagin disparat en els darrers anys.

Actualment, l’excés de pes afecta a més del 30% de la població escolar i adolescent del nostre país, quan fa una generació no arribava al 10%.
Existeixen abundants estudis que constaten els beneficis d’un estil de vida mediterrani, sobretot pel que fa al control de l’obesitat infantil i en els darrers anys les diferents administracions han endegat programes encarats a la reducció d’aquest índex, dels pitjors de tot el món.

S’imposa, doncs, un retorn a les fórmules antigues basades en l’alimentació sana i saludable, de productes autòctons, de temporada i d’una activitat física constant que ens faci retornar als patrons saludables que han fet que la Dieta Mediterrània estigui considerada per la Unesco Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•