Sucre. Si o no?

Pocs aliments generen tant debat com el sucre. Els seus defensors ho són per sobre de qualsevol argument en contra i la veritat és que pocs aliments, per no dir cap, és més eficaç i ràpid al regalar energia mental. Això sí, sempre s’ha de prendre amb moderació, ja que la seva càrrega calòrica fa engreixar, fa malbé les dents i, a més, pot generar certa dependència.

Amb 4Kcal/g, el sucre és millor consumir-lo amb mesura, però no cal eliminar-lo de totes les dietes i per sempre. Ni tant sol quan s’està en plena dieta. La glucosa és el primer nutrient del nostre cervell i, a més, el sucre no és l’únic culpable en problemes de sobrepès. Són els greixos, molt sovint els culpables del mateix.

Si acceptem el sucre a la nostra dieta, sempre serà millor que ens decantem pel sucre integral. Per què? Doncs perquè el sucre blanc refinat només ofereix calories de ràpid consum, però no ens aporta proteïnes, ni sals minerals ni vitamines, ja que ha estat sotmès a un sèrie de processos industrials que els han eliminat. Això també val pel sucre de canya o sucre moreno, ja que és el mateix sucre refinat al qual li han afegit petites quantitats de melassa. Per tal de trobar alguna traça de vitamines i sals minerals s’ha de recórrer al sucre integral.

Hem de tenir en compte que el sabor dolç genera un mena de costum. Com més es pren, més es desitja. És molt important, llavors, no endolcir massa els aliments i per aquest motiu els pediatres recomanen no introduir sucre a la llet o a la fruita.

Si volem vigilar amb el sucre que prenem, més que fixar-nos amb el sucre que afegim al cafè, hem de tenir en compte el sucre “amagat” darrere moltes begudes. Sobretot refrescos de cola o fruites, salses industrials (maionesa, per exemple), i a la pastisseria industrial.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•