Quan hom pensa en al·lèrgies relacionades amb el pol·len, pensem, gairebé immediatament amb l’esclat primaveral. Però durant l’hivern, el pol·len també fa estralls.
Des de finals de gener fins a finals de març es produeix la pol·linització de les cupressàcies, amb tots els problemes al·lèrgics que això pot comportar. L’al·lèrgia a aquests tipus de pol·len ha augmentat moltíssim els darrers anys i ens trobem en què s’accentuat de forma dramàtica entre els que ja la patien i apareixent en persones que no en tenien. Tant és així que, en aquests moments, el nombre de persones amb aquesta al·lèrgia ha igualat i gairebé superat els de l’al·lèrgia primaveral.
Sovint, però, els símptomes de l’al·lèrgia (esternuts, tos, picor, llagrimeig, ulls plorosos i inflamació de les parpelles) s’associen a refredats hivernals i no a un procés al·lèrgic. Sobretot, si aquesta al·lèrgia no ha estat mai diagnosticada. És important poder tenir un diagnòstic real fet per un especialista, sobretot si recorrem a medicines per tractar un procés gripal o catarral, quan el que estem patint és un procés al·lèrgic.
El millor, com gairebé sempre succeeix, és aprendre a prevenir-ho. Per això, el millor és evitar el contacte amb el pol·len. Utilitzar ulleres de sol grans i rentar-nos les mans amb certa freqüència són el millor que podem fer per prevenir-ho. Si apareixen els primers símptomes, el millor és anar a veure un oftalmòleg i a l’al·lergòleg per què ens recomanin el mètode més adient per minvar i alleugerir els símptomes.
També existeixen tractaments naturals, com, per exemple, l’aigua de mar en esprai. Ajuda a mantenir en equilibri les mucoses nasals i afavoreixen la neteja nasal a causa del seu efecte mucolític, antiinflamatori, antisèptic i expectorant.