L’anorèxia

D’acord a l’Institut d’Estudis Catalans, l’Anorèxia és “Pèrdua o disminució de la gana.”
I l’Anorèxia nerviosa és “Síndrome caracteritzada pel rebuig a ingerir aliments, amb inducció al vòmit, generalment motivada per un desig compulsiu d’estar prim.”

Es de tots coneguda la importància que té la imatge pròpia en la nostra Societat. Si ens sentim d’acord amb el cos que tenim, la relació amb el món que ens envolta pot ser més fàcil. Però sentir-nos bé o no amb el nostre cos, poques vegades té a veure amb la salut. Sinó que té a veure amb encaixar en un Estàndard de pes que impera.

Hi ha persones, que, donades les seves característiques personals, el desig d’estar prim es converteix en una obsessió. Passen moltes hores del seu dia desitjant constantment un cos més prim, i amb obsessió creixent, poden arribar a transformar com es veuen a elles mateixes.

La imatge que es reflexa en el mirall, aquestes persones que pateixen Anorèxia, no la reconeixen com a pròpia. El problema ja no és el seu cos, sinó la imatge que tenen d’elles.

Es veuen al mirall i puguin o no estar primes, aquestes persones es veuen grasses i per tant, senten que encara s’han d’aprimar més.

La cadena ha començat amb una voluntat de perdre pes, i ha acabat de moment, amb una obsessió i una distorsió de la imatge que no pot fer aturar la voluntat de no menjar.

Es en aquest moment quan a la família i als que es tenen a prop, els crida l’atenció algun canvi de conducta. I també és en aquest moment quan la persona que pateix Anorèxia ja no escolta ni es fia de la família o amics, ni de les balances ni de metges. Només es fien de la imatge que veuen al mirall.

Òbviament, la persona que pateix Anorèxia, canvia els seus hàbits d’alimentació. Passen a menjar menys quantitat, juguen amb el menjar, diuen haver menjat fora de casa, a vegades també eviten menjar en públic i en taula acompanyats.

I a més, apareixen símptomes que poden cridar l’atenció en el procés:

– Es perd interès per les coses que abans interessaven

– Es tenen moments de depressió i profunda tristesa, que aparentment i pels altres, no tenen motius de ser.

– Canvis abruptes d’humor i d’energia. Mal humor, cansament, irritabilitat…

– Es perd l’interès per les coses del seu futur, els plans a mig termini, només interessa de moment, el curt curt termini.

– Es perd la concentració, i capacitat d’estudi i disciplina en els estudis o feina.

– Poden aparèixer ganes d’autolesionar-se, fer-se mal i castigar-se en qualsevol forma

– Cansament, tristesa, canvi d’interessos, introversió, hores de soledat i visites freqüents al bany i ganes d’estar sols, poden ser alguns dels símptomes que et cridin l’atenció.

Darrerament més i més casos apareixen en diferents edats, tant en Dones com en Homes. La setmana que ve veurem com, un cop identificat els símptomes, què es pot fer?

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•