Qui no ha demanat als seus pares que tinguin cura dels seus fills, una tarda, una nit….??? Gairebé tothom podria afirmar que es queda més tranquil deixant els seus fills amb els seus pares que amb un cangur aliè a la família. Vèiem la darrera setmana, com de positiu podria ser trobar un equilibri per a què totes les persones involucrades en aquestes relacions familiars, en surtin guanyant.
Pot ser tant bona l’experiència, com difícil per als avis atrevir-se a dir que no als seus fills quan els demanen fer de cangur.
Uns pràctics consells a seguir per als avis que fan de cangur, serien:
Estigues atent a les teves necessitats personals. Si algun dia creus que la teva salut patirà si aquell dia no descanses, o reposes si et fa mal alguna cosa, parla-ho obertament.
Recorda que els teus fills són adults, podreu parlar de tot amb calma si no esperes al final per explicar què et preocupa o de què te’n estàs ressentint.
No oblidis – Si tu estàs bé, el teu entorn també ho estarà-. Poder val la pena descansar un parell de dies, si després pots atendre i estar millor amb els teus néts, i ells amb tu. Portar al límit la teva salut i nivell de cansament, segur que no és una bona idea
Recorda que per estar bé, és important mantenir uns hàbits de salut que ja coneixes, i que requereixen temps i energia. Si fa mal alguna cosa, vés al metge. Si estàs cansat, demana descans. Si estàs descuidant les teves rutines d’alimentació, revisa com ho pots fer per a compaginar-ho amb el teu rol de cangur…. En definitiva, recorda que les teves rutines, no se n’han de ressentir.
Comunica’t amb els teus fills sovint. Molts avis prefereixen callar les seves necessitats per no acumular preocupacions als seus fills, però sovint aquesta és una decisió que només ajorna i empitjora una situació que s’ha de parlar.
Pensa com poder fer que la teva tasca de cangur, mantingui la bonica relació que té un avi amb el seu nét. L’experiència que acumules, les històries que els pots explicar, els consells a donar, etc., són tan valuosos o més, que el temps que passes amb els infants. Si pots, delega la tasca educativa als pares, i tu, com a avi cangur, dedica’t a lliurar als teus néts el tresor de la teva trajectòria vital.
Gaudeix. Els teus néts tenen uns pares que els pertoca educar. Tu ara gaudeix de la relació especial que es crea entre l’experiència i descobrir coses noves.