La seva olor ens porta directament a la Tardor. El seu color, també, vermellós, taronja, i flonjo. I el seu gust probablement ens transporta als quioscs menjant-ne amb castanyes de bossa de paper.Els moniatos, (Ipomea batatas), també el pots conèixer com a papa dolça, camote o batata, depèn del país o de qui la vengui. Hi ha diverses varietats d’aquesta arrel, però les seves propietats i formes de cuinar són molt similars en essència.
Propietats nutricionals:
En termes generals es podria dir que té valors nutricionals similars als de la patata, però amb diferències significatives, que el fan una arrel a tenir present en la nostra dieta.
És una arrel força calòrica, uns 115 kcal Per 100 grams. Quasi no conté grasses, només 0,6 grams, aporta fibra, una mica de proteïnes i predominen els hidrats de carboni.
Per aquestes característiques es tracta d’un excel·lent aliment per a nens en edat de creixement, per a esportistes, per a persones d’edat avançada, i en general, per a tots els que volen gaudir d’una dieta equilibrada i sana.
Els beta carotens o provitamina A es troba al moniato, en més gran proporció com més intens és el seu color. És un nutrient essencial que desenvolupa un paper molt important en la formació i manteniment d’ous, dents, teixits tous, la pell, la visió, en la prevenció de l’envelliment prematur… Destaca també el seu valor en àcid fòlic, i per això és un aliment molt recomanable per a les embarassades. A més aporta altres vitamines del grup B (B1, B2, B5 i B6) i vitamina C.
El moniato aporta força ferro, potassi, manganès i coure. No es recomana a persones que tinguin trastorns renals pel seu contingut en oxalats, i en canvi sí és apte per a persones amb diabetis perquè no provoca brusques pujades d’insulina, a més, el moniato és un aliment antioxidant, li proporciona qualitats per a prevenir certes malalties del sistema cardiovascular i el càncer.
Com es cuina?
El moniato per a la cuina és molt versàtil. Es poden elaborar molts plats nutritius i rics, però també és l’ estrella de diversos dolços tradicionals. Inclús simplement al forn, és quasi una llaminadura que és molt tradicional prendre amb els panellets o les castanyes.
Veurem en el proper article una recepta saborosa en què el principal ingredient és aquesta arrel ben dolça i tardorenca.