Actualment, és la fruita favorita d’Orient Mitjà, després dels dàtils. Va ser introduïda al “Andalus” pels àrabs que van deixar la seva petjada a la insigne ciutat que porta el seu nom. L’últim regne àrab de Granada, tenia i segueix tenint en l’escut, una magrana com a símbol.
La magrana és la fruita del magraner, arbre originari de Mesopotàmia, considerada per molts, com la fruita de la fertilitat.
Es diu que la magrana era el fruit prohibit del “Paradís”, en contraposició a la poma, encara que d’altres la consideren la “fruita de la fertilitat”. D’altra banda, els grecs van consagrar les seves llavors a la deessa de l’amor Afrodita, ja que consideraven que tenia propietats afrodisíaques, arribant a creure que Venus la regalava als seus fidels més devots. Tampoc Homer es va poder resistir a la seva temptació doncs la va citar en la seva “Odissea”. Igualment, s’han trobat magranes en tombes faraòniques de l’Antic Egipte.
Els àrabs van ser els qui la van difondre per tot el Mediterrani com a beguda refrescant. Són riques en tanins (d’aquí l’amargor de la seva pell), que també s’utilitza com a infusió per lluitar contra malalties de gola, còlics i diarrees. Des de l’antiguitat, l’escorça i membranes, eren usades per combatre els cucs intestinals.
Propietats i beneficis de la magrana.
La magrana conté unes 65 calç./100 or., és rica en pectina, tanins, antioxidants, flavones, fibra, vitamines I, C, B1, B2, B3, B9, fòsfor, coure, ferro, zinc, calci i és molt rica en manganès i potassi.
A la magrana, se li assignen efectes favorables per alleujar l’asma, la febre, les malalties cardiovasculars, evita la retenció de líquids, la flatulència, ajuda a combatre la hipertensió, l’anèmia ferropènica, els paràsits intestinals, l’arterioesclerosi, l’excés d’àcid úric i a més són bastant astringents.
Solen conservar-se durant molt temps si no sofreixen.
Com les pots menjar?
Es poden menjar al natural, o amb unes gotes de moscatell, o amb nata, amb vi, o crema de xocolata. A més, serveix de base al xarop “granadina”, molt usat en cocteleria, així com en salses per acompanyar rostits de porc o ànec, o fins i tot per regar macedònies de fruita i amanides variades.