L’ansietat no és una entitat monolítica, es pot presentar de diferents maneres. Algunes persones pateixen més els seus efectes psicològics, i d’altres la somatitzen. En qualsevol cas, conèixer els primers símptomes de l’ansietat t’ajudarà a detectar-la ràpidament i detenir el seu avanç.
Els primers símptomes de l’ansietat que solen passar desapercebuts
Peus freds. Sí, els peus freds no solament són incòmodes, també poden ser un dels primers símptomes de l’ansietat. Quan estàs ansiós, el teu cervell assumeix que et trobes en perill i, per tant, redirigeix el flux sanguini cap als òrgans més importants de l’organisme que es troben en el teu tors. Com a resultat, arriba menys sang a les extremitats. Aquesta resposta de lluita-fugida ancestral, està dissenyada per garantir la teva supervivència. Per desgràcia, aquest mecanisme s’activa indistintament, ja estiguis en veritable perill, a punt de ser atacat per un lleó, o et sentis ansiós perquè arribes tard a la reunió.
Badalls freqüents. Els badalls no solament són un indicador de son o avorriment, també poden convertir-se en un dels primers símptomes d’ansietat. De fet, en els últims anys ha pres forma una teoria segons la qual, els badalls serveixen per expandir i contreure les parets del maxil·lar, amb l’objectiu de bombejar aire al cervell i disminuir la seva temperatura. També s’ha apreciat que les persones nervioses i aquelles que sofreixen ansietat generalitzada o atacs de pànic, solen badallar més. De fet, una recerca recent desvetlla una connexió entre la freqüència dels badalls i l’augment de cortisol en sang, l’hormona de l’estrès. El curiós és que el cortisol també augmenta la temperatura corporal i del cervell. I aquesta és la raó que et portaria a badallar més quan tet sentis ansiós.
Malsons recurrents. Si tens malsons recurrents, que es repeteixen amb freqüència, és probable que es tracti d’una expressió d’ansietat, frustració i/o preocupacions. Els experts apunten que els malsons ocasionals són un intent de donar-li sentit a les experiències diürnes, però els malsons recurrents són el resultat d’emocions negatives derivades d’una profunda sensació de falta de control sobre les nostres vides, i la idea que som incapaces de bregar amb els problemes.
Boira mental. Si últimament estàs tenint dificultats per concentrar-te, potser es deu a l’ansietat. No es tracta únicament que les preocupacions constants t’impedeixen enfocar l’atenció a causa que la teva ment està sumida en un remolí d’idees, sinó que pots experimentar una espècie de “boira mental”. Pots percebre-ho com una incapacitat per aferrar la realitat i pensar amb claredat. Com a resultat, és probable que comencis a tenir problemes de memòria. Et resultarà difícil recordar fins i tot el que acabes de llegir.
Sabor metàl·lic a la boca. L’ansietat sol causar un sabor metàl·lic a la boca, que pot arribar a ser bastant desagradable. Existeixen diferents explicacions. La més probable és que l’estrès estigui causant una reacció dels bacteris dins de la boca que fa sagnar les seves genives. La sang té un sabor metàl·lic, i això és el que notes, encara que la quantitat és tan petita que no pots veure-la. A això se li suma que durant els períodes d’ansietat, et tornes més sensible a determinats sabors. De fet, un experiment realitzat ha comprovat que l’ansietat potencia la percepció dels sabors amargs i salats.
I què fer?
És important buscar ajuda al més aviat possible si pateixes ansietat. Diferents estudis han demostrat que al més aviat possible se sol·liciti ajuda, més ràpid es podrà vèncer l’ansietat i, sobretot, més duradors seran aquests resultats en el temps.
Tingues present que amb el pas del temps, el teu cervell va memoritzant la resposta ansiògena, de manera que serà més difícil trencar aquest patró i combatre l’ansietat, quan més temps passa.
És important saber que l’ansietat pot tornar-se resistent. Això voldria dir que els pacients no responen bé al tractament convencional de l’ansietat, i segueixen tenint símptomes molestos que afecten la seva qualitat de vida. Aquestes persones desenvolupen el que es coneix com a ansietat resistent, la qual es deu, entre altres factors, al fet que han esperat massa temps per buscar ajuda.