Filtrar per
Categories
Torna- Comparteix
Mossegar-se les ungles
Mossegar-se les ungles no és un hàbit recent ni es deu a l'estrès dels temps moderns. Tampoc és un problema minoritari. Un estudi realitzat que avarca diverses universitats, va revelar que el 20% de les persones es mosseguen les ungles, la qual cosa suggereix que és un hàbit molt estès.
Encara que generalment només es demana ajuda psicològica quan aquesta tendència es torna incontrolable i provoca dolor. Per a abandonar aquest hàbit, és important comprendre les seves causes.
Per què ens mengem les ungles
Sigmund Freud creia que un període de lactància prolongat durant la infància podia donar lloc a una obstrucció en l’estructura de la personalitat que va denominar “receptiu oral”, la qual podria podia explicar per què ens mengem les ungles. Segons Freud, les persones que es queden estancades en aquesta fase del seu desenvolupament tindrien la tendència a assumir una actitud passiva i dependent, esperen que els altres els “alimentin” material, emocionalment i intel·lectualment. Menjar-se les ungles seria una expressió de la seva incapacitat per a buscar activament la satisfacció madura de les seves necessitats. Aquesta teoria, no obstant això, ha estat descartada.
Més tard els psicòlegs van començar a considerar que mossegar-se les ungles, la qual cosa es coneix com a onicofàgia, era una forma d’autolesió. Segons aquesta teoria, menjar-se les ungles seria un senyal d’hostilitat cap a nosaltres mateixos. En la pràctica, reconduïm la ira i la frustració en nosaltres mateixos, i mossegar-nos les ungles seria una espècie de càstig acte infligit.
Altres psicòlegs veuen en aquest hàbit un senyal d’un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC). No obstant això, la veritat és que totes les conductes repetitives no impliquen necessàriament una compulsió o obsessió. Les compulsions solen estar associades a nivells extrems d’ansietat mentre que l’acte de mossegar-se les ungles sol estar acompanyat d’una sensació de plaer.
Ara existeix una teoria més plausible sobre per què ens mengem les ungles: és un mecanisme de regulació emocional.
Recents estudis conclouen que tots els comportaments repetitius enfocats en el cos, des de l’onicofàgia fins a la tricotil·lomania i la dermatilomania, proporcionen una fuita temporal, són una distracció que genera cert grau de plaer o relaxació en la persona.
De fet, si et preguntes “per què em menjo les ungles” i analitzes el context en què sol aparèixer aquest hàbit, és probable que descobreixis que ho fas quan estàs avorrit o sobreestimulat (sigui perquè et sents estressat o molt emocionat).
Quan estem avorrits, menjar-nos les ungles proporciona estimulació, i quan estem sobreestimulats ens ajuda a calmar les emocions. Igual que la nicotina, l’onicofàgia pot tenir un efecte bifàsic: estimula en certes condicions, però en d’altres té una acció relaxant.
És probable que aquest hàbit comenci de manera completament casual però, una vegada que s’instaura la connexió en el nostre cervell, cada vegada que ens sentim avorrits o estressats, recorrerem automàticament a mossegar-nos les ungles com una vàlvula de fuita per a equilibrar aquestes emocions que ens estan pertorbant.
Com deixar de menjar-se les ungles?
Quan aquest hàbit està molt instaurat, és convenient acudir al psicòleg perquè no es tracta simplement de deixar de menjar-se les ungles sinó d’aprendre tècniques d’autoregulació emocional que et permetin gestionar de manera més assertiva les emocions.
- T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!