Les peres són típiques de la zona mediterrània, però les podem gaudir tot l'any, pel fet que es produeixen en diferents regions amb clima temperat de tot el món, i també per l'ampli catàleg de varietats amb períodes de maduració diferents. La pera és un fruit amb un alt contingut en aigua i amb grans beneficis per a la salut.

Aquesta fruita deliciosa i refrescant, és especialment a l’estiu i tardor quan trobarem les varietats de casa nostra en el seu millor punt. Consumida habitualment com unes postres, sigui amb pela o sense, sola o en macedònia, la pera és un ingredient complet i polivalent dins de la cuina, que cada cop s’utilitza més en els fogons aportant un toc particular en l’elaboració de tota mena plats.

L’origen de la pera se situa entre l’est d’Europa i Àsia. La producció i cultiu de pera era extens a Grècia i van ser aquests els que ho van conrear a les seves illes i els romans van perfeccionar les tècniques de cultiu i el van estendre per l’Europa de la mediterrània, el Nord d’Àfrica i Gran Bretanya. A poc a poc la producció de peres es va estendre a tot Europa, especialment a França i Bèlgica. En 1400 els conqueridors espanyols igual que van fer amb la poma van exportar aquest producte a Amèrica on va ser cultivat a Mèxic i Califòrnia.

Els grecs i, més endavant, els romans van introduir-ne el cultiu a casa nostra, especialment a la zona de la conca de l’Ebre, actualment a Lleida es centra el cultiu de peres a Catalunya.

Les varietats

Existeixen nombroses varietats de peres conreades al món, hi ha varietats toves o dures, aptes per a consum en fresc o per a cuinar, arrodonides, allargades, corbades, i amb gran varietat de grandàries i de color. Existeix una espècie pròxima a la pera europea, la pera asiàtica o nashi, menys coneguda a Europa però àmpliament estesa en el continent asiàtic, la Xina és el major productor de peres del món.

Les varietats més conreades a les nostres terres són:

• Conference. Varietat anglesa molt allargada, de calibre mitjà. La pell és molt gruixuda, de color groc verdós amb un puntejat vermellós ataronjat. La polpa és fina i aromàtica, sucosa, ensucrada i amb molta aigua, es caracteritza per l’oxidació de la seva pell. Es consumeix d’octubre fins a febrer.

• Llimonera. Varietat primerenca, la més refrescant per als mesos d’estiu, de grandària gran, forma allargada i de color verd-groc, amb petits punts marrons.

• Blanquilla. També coneguda com a pera d’aigua, de grandària mitjana, de pell llisa, fina, brillant i verdosa. La carn és sucosa i agradable, amb cor molt petit. Es recol·lecta d’agost a setembre.

• Pera de Sant Joan. Anomenada també pera castell, és de petit calibre de color groc intens amb xapes vermelles quan estan madures, és la pera més primerenca de la temporada d’estiu. La textura és forta i la seva carn blanca, ferma, cruixent i molt dolça.

• Ercolini. Té forma de llàgrima amb la pell fina i llisa, quan està madura la seva polpa és carnosa i tova, i el seu sabor és melós àcid i aromàtic. De color groc sobre fons verd i zones vermelloses.

• Flor d’hivern. És molt gran i de forma cònica amb base ampla, amb la pell de color groc, té la carn molt dura, sucosa i d’excel·lent sabor. Tal com diu el seu nom es cull a l’hivern i es conserva perfectament fora de la nevera.

Propietats nutricionals i beneficis per la salut

– Conté molt poques calories, 50 cal per a cada 100 g.

– Pel seu alt contingut en aigua el 85 per cent del seu ajuda a eliminar l’excés de toxines

– Ens aporta sobre un 12 per cent d’hidrats de carboni, dels quals, la majoria, un 54 per cent corresponen a fructosa.

– Amb el seu alt contingut en potassi a més de magnesi i calci, la pera també ens ajudarà a mantenir la pressió arterial en valors normals

– Ens aporta una gran quantitat de fibra, la qual cosa ens facilita el trànsit intestinal.

– La fibra més aigua i la vitamina B3 que conté la pera, juntament amb l’alt contingut en potassi i arbutina la fan molt diürètica.

– Protegeix les nostres cèl·lules de l’oxidació en contenir apreciables quantitats de vitamina C.

Com escollir i conservar les peres

Si vols que la pera contingui totes les seves vitamines i antioxidants, escull la pera madura i assegurat que ha madurat a l’arbre. Si és verda, la pera és dura i molt àcida o astringent, a mesura que va madurant s’endolceix i estova. Pressiona lleugerament amb el dit per saber si és madura, ha de cedir una mica a la pressió.

Cal que traguis les peres de la bossa quan arribis a casa, ja que durant la seva maduració emeten etilè, un gas que les deteriora, per la qual cosa no has de guardar-les en envasos hermètics. Manipula-les amb cura perquè són molt delicades i, si tenen cops, de seguida es fiquen negres.

Les peres com a fruita perible que és, és molt delicada quant a la seva conservació, això les fa incompatibles per a ser congelades, conserva-les en llocs frescos i secs, protegits de la llum consumint-les així que madurin, o bé si estan molt madures fica-les a la part menys freda de la nevera, no més de tres dies.

Pels pròxims mesos d’estiu no dubtis a incloure la pera en la teva dieta sana.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•