Canvis a l’estiu (II)

En l’article de dilluns ja vam avançar que aquesta setmana ens trobaríem amb un tema interessant per a tots: decidir fer canvis a l’estiu.

Vam començar donant informació sobre com un cos lleuger, saludable i flexible podia ajudar a decidir-se a tirar endavant i mantenir els canvis.

Però quins són aquests canvis? Si ens interessa el tema, és perquè ja sabem que alguna cosa hem de canviar perquè no estem del tot bé, o tan bé com podríem. Quin és el procés per arribar a saber per quin canvi hem de començar?

Saber quan convé actuar i quan hem de reflexionar, és la clau per a aconseguir un equilibri en el procés. En psicologia es treballa en un aspecte interessant: l’actitud d’una persona davant les preguntes ens revela tres tipus de personalitats diferents:

Qui es queda en el dubte. És aquella persona que constantment es planteja preguntes i demana a tothom consell. Sovint triga molt a prendre una decisió, tant que no és inusual, que la resposta arribi tard. Quan actua ho fa sense convicció i posteriorment es pregunta si haurà fet bé o no, si podria ser a temps de canviar, si li cal més consell…..

Qui es queda en la Inèrcia. En aquesta persona li fan certament por els canvis. Pot haver adoptat una rutina durant molts anys sense arribar a preguntar-se si és just allò el què vol fer, i perquè ho està fent si no ho vol. Té baixa capacitat d’autocrítica i evita les discussions. Amb el lema “la vida és així”, delega les decisions de la seva vida a altres persones.

Qui és Interactiu. És una persona que coneix el punt mig entre l’acció i el dubte. Quan engega un projecte, el porta a terme, i un cop acabat, fa un balanç i en treu les seves conclusions per al futur. Li agrada doncs acabar el què comença i sap extreure una lectura positiva de cada entrebanc.

Amb quina tipologia t’has identificat?

O potser en alguns àmbits de la teva vida, per exemple el laboral, t’és més senzill identificar-te en la Interactivitat, però en els personals, potser més en la Inèrcia?

Un cop sabem si ens costa o no entrar en una reflexió per al canvi i si ens cal vèncer alguna tendència que no ajuda, cal doncs que apuntem allà on “fa mal”.

Quan arriba el moment de revisar, d’analitzar el present i modelar les accions de futur, és quan sorgeixen les preguntes més incòmodes. Són aquestes que no ens atrevim a plantejar-nos perquè ens fan tremolar els fonaments de què hem construït fins ara.

En aquest cas, un mètode eficaç és anotar les preguntes en un paper i deixar-les reposar. Deixar-les el temps necessari perquè nosaltres mateixos trobem resposta.

Claus per a fer-te les preguntes correctes:

1. Deixa anar el passat. El què ha succeït, ja forma part del passat. Donar-hi voltes fins a l’extenuació, no portarà fruits nous

2. Fer la pregunta petita. Quan el què et preguntes és molt gran, dissecciona amb preguntes més petites, aquestes et donaran resposta d’una a una i al final, tindràs la gran resposta.

3. No pressuposis. Si el què t’atabala són coses que no saps del cert, i que poden o no passar, observa si estàs fent això per a no afrontar la por. Resulta més pràctic afrontar la situació quan arriba.

4. Separa el gra de la palla. Distingeix les prioritats del que no ho és, perquè sinó el què et pot passar és que gastis molta energia en el què és secundari i no t’ajuda a avançar

5. Pregunta en positiu. No et quedis amb què és o ha estat un entrebanc per a tu, sinó amb què has après de cada situació.

Ja saps quina personalitat és la teva en relació a prendre decisions. Has escrit, deixant madurar i analitzat quins canvis vols fer. Els planteges amb els 5 criteris esmentats …. Ara cal passar a l’acció.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•