Com es celebra el cap d’any arreu del mon

Si hi ha un dia a l’any que se celebra arreu del món, aquest dia és el Cap d’any. Sigui el dia 1 de gener o el dia que se celebri, totes les cultures li dediquen un dia al tancament i al bon inici d’any.

T’apropem algunes curiositats de com es celebra aquest dia tan especial, en diferents llocs del món.

Anglaterra: El costum anglès per a donar la benvinguda a l’Any Nou està plegat d’hospitalitat i calidesa. Els anglesos creuen que qui convida i acull el primer dia de l’any, tindrà sort a la resta de l’any. Això ha fet que al llarg del temps s’hagi convertit en molta tradició, invitar, acollir i rebre amb calidesa.

Els Homes anglesos, entren per la porta carregats de regals tradicionals, com el pa per a la cuina, beguda pel cap de la família i de carbó per encendre el foc.

Dinamarca: Els danesos acumulen plats vells durant tot l’any, per aquest dia trencar-los i deixar-los davant la porta de la casa. Els amics també n’hi deixen. Aquest acte simbolitza amistat i germanor, i creuen que el què més plats té a l’exterior, té la quantitat més gran d’amics. A la mitjanit a certs llocs de Dinamarca es salta sobre les cadires.

Xina: El xinès celebra l’Any Nou, pintant la porta de casa seva de color vermell, cosa que simbolitza la felicitat i la bona fortuna. Durant el dia s’amaguen tots els ganivets perquè ningú es pugui tallar a si mateix, perquè això simbolitzaria que la família pot veure tallada la seva bona sort l’any que ve.

Brasil: Els brasilers donen a les llenties un significat de riquesa i prosperitat. Per tant, se serveixen aliments compostos de la lleguminosa com la sopa o l’arròs, en l’Any Nou. A la vigília d’Any Nou, les sacerdotesses es vesteixen de blau i blanc per a una cerimònia dedicada a la deessa de l’aigua. I a més, un vaixell ple de joies, espelmes i flors, surt de la platja de Rio de Janeiro i és empès cap a l’oceà sacrificant-se perquè porti salut, riquesa i felicitat per a ells.

Àustria: Els austríacs seuen a la taula i mengen anyell. Dins algun familiar hi troba un amulet que simbolitza la bona sort que tindrà la resta de l’any. El serveixen amb altres comestibles i com a postra, un gelat de menta que simbolitza la fortuna per a l’any següent.

Alemanya: El plom és considerat un bon indicador de futur. Fonen el plom en aigua freda i segons la forma que pren, prediuen el futur. Per exemple, si pren forma de cor, voldrà dir que hi ha casament i de felicitat, formes d’àncora prediu que es necessitarà ajuda, i si hi ha una forma de creu, vol dir que algú o una situació, morirà.

Egipte: Els egipcis creuen que la nit d’any nou comença només quan la nova lluna creixent és visible en el cel. Creen un ambient molt festiu en tot i celebren l’Any Nou amb notable felicitat i alegria. L’anunci oficial es fa a la ciutat del Caire, en una mesquita santa, i els líders religiosos segueixen els rituals centenaris.

Grècia: En diuen el “Dia de Sant Basili”, un dels pares de la seva església, i es celebra igualment l’aniversari de la seva mort. Es tradicional fer pa a casa, i posar en la massa el més simbòlic de tot, una moneda. El procediment de servir el pa és molt singular. Ofereixen el primer tall a Déu, segon per al sosteniment de la casa, i el tercer és per a la casa. Si aquesta tercera ofrena conté la moneda, la primavera arribarà aviat. Qui obté el tall amb la moneda, serà beneït amb sort extra l’any següent.

Gal·les: A Gal·les durant la mitjanit, la porta de la casa és oberta i després tancada immediatament. Això simbolitza un comiat a l’any que s’acaba i també deixar la porta tancada a la mala sort. A les 12 la porta es torna a obrir per a donar la benvinguda al nou any obrint la porta a la bondat, la sort i la prosperitat.

Japó: L’Any Nou al Japó, o Oshogatsu, és una celebració amb la família i comença amb una decoració a la llar per a rebre a la sort i a la fortuna. Netegen la casa completament, per a deixar enrere els deutes o responsabilitats financeres, i resoldre totes les qüestions pendents abans de l’Any Nou. Ells segueixen una tradició amb tres elements: una branca de pi, anomenada kadomatsu caduca, que denota la longevitat; una tija de bambú que simbolitza la prosperitat, mentre que una flor de prunera mostra la noblesa. Abans que arribin les 12, fan sonar 108 campanades per simbolitzar que deixen enrere els 108 problemes.

Filipines: Ells creuen que cada cosa rodona dóna bon auguri. Consumeixen raïm, porten monedes, es vesteixen amb roba amb cercles dibuixats, i així, amb tot rodó, atreuen més la fortuna i els diners. Llancen monedes perquè l’Any Nou cels atorgui riquesa i prosperitat.

Porto Rico: La gent tira galledes d’aigua fora de la seva finestra i neteja molt intensament la casa, perquè els mals esperits marxin i la casa estigui lluent per a rebre l’any nou i la benaventurança.

Estats Units: creuen l’any besant-se, i donen aquest gest un símbol de bon auguri i purificació de tot el que ha anat malament l’any que deixen enrere.

Xile: la gent va a missa en el nou any, a banda de fer visites als cementiris. Fan arranjaments dels espais per a esperar allà l’Any Nou i rebre’ amb els familiars i amics que estan morts.

I aquí….. 12 raïms. Recorda! Deixa sonar els quarts!!!

Feliç any nou!

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•