El Bròquil

Gràcies sobretot a les seves propietats nutritives, el consum de bròquil ha augmentat considerablement els darrers anys. El trobem durant tot l’any, però la seva millor època és durant l’hivern i la primavera. Originari d’Itàlia, actualment es conrea a molts països europeus i també als Estats Units, essent aquest el primer productor mundial.

Emparentat amb la col, la coliflor o les cols de Brusel·les, el bròquil és, de fet, una estructura floral el desenvolupament de la qual s’ha vist interromput i es consumeixen les flors abans que s’obrin.

Les dues varietats més consumides són:

– Sprouting: De color blanc o púrpura, es torna verd durant la seva cocció.

– Calabrese: El color de la seva tija és verd fosc i l’extrem de les seves flors d’un verd blavós.

Quan el cuinis, fixa’t en escollir les branques més petites. Pots fer-lo al vapor per evitar una pèrdua de nutrients important. Si optes per fer-ho bullit, no el deixis coure més de tres o quatre minuts. El bròquil ha de quedar “al dente”. Que el notis quan el mosseguis.

Com totes les verdures, el valor calòric del bròquil és baix, encara que es tracta d’una excel·lent font de fibra, minerals (potassi, calci, magnesi) i de vitamines (vitamina A, àcid fòlic i betacaroté). Precisament el seu alt contingut en potassi fa que esdevingui un potent diürètic. També actua com a protector cardiovascular i, segons la classificació ORAC de capacitat antioxidant, el bròquil obté la màxima puntuació entre totes les hortalisses. Diversos estudis evidencien que el sulforafà que aporta el bròquil podria eliminar definitivament el bacteri que provoca úlceres gàstriques. També aquesta substància s’ha relacionat amb la disminució del risc de patir alguns tipus de càncer com el de pulmó, pròstata, mama i úter.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•