El Cupping, s’ha posat de moda. Ha estat arreu recentment en totes les notícies des que diversos atletes olímpics (el més notori, Michael Phelps) lluïen cercles vermells en tots els braços, l’esquena i les espatlles. Què és el cupping, funciona i és per a tothom?
D’on ve el Cupping
El Cupping està de moda ara, però no és una tècnica nova. És molt antiga, de fet, el Cupping (Cup, tassa en anglès), es refereix a una antiga pràctica xinesa que té les seves arrels més primerenques “oficials”, al curs de la vida d’un famós alquimista i herbolari taoista, Ge Hong (281-341 dC). El mètode aleshores, era una mica diferent, doncs utilitzava banyes d’animals (no tasses) per drenar el pus i sang dels furóncols. Per als xinesos, es va convertir en un mètode per a dissipar l’ “estancament” que hi havia sota de la pell, com ara la sang i la limfa, i millorar el flux d’energia a través del cos. En aquest sentit, és molt similar a l’acupuntura.
Cal assenyalar que alguns investigadors creuen que es remunta fins i tot més enllà del seu ús en les cultures asiàtiques, fins als antics egipcis (3.000 abans de Crist). Altres pensen que els antics grecs van ser els primers a utilitzar-lo.
Independentment de qui ho va utilitzar en primer lloc, el Cupping és un antic remei curatiu.
Què és?
El Cupping en realitat es refereix a una sèrie de tècniques diferents, però totes elles comparteixen un tema comú, i és que el buit o succió (també conegut com a “pressió negativa”) es crea a l’interior d’una tassa pressionada sobre la pell.
Es poden utilitzar diferents mètodes de ventoses, materials, mides i tipus de tasses. Per exemple, algunes tasses són en forma de campana, altres rodona, algunes són de vidre, altres de plàstic…
Hi ha deu tipus de teràpia de les tasses comunament reconegudes entre els que practiquen el cupping, però són tres les formes més generals i practicades.
Seca: És la tècnica més bàsica. Qualsevol material combustible (generalment una bola de cotó amarat en alcohol) s’encén i es col·loca a la copa. A mesura que la flama s’apaga la copa es col·loca ràpidament sobre l’àrea seleccionada del cos. L’aire de refrigeració i la manca d’oxigen creen un lleuger buit, tirant de la pell, múscul i fàscia fins a la tassa. La copa es pot deixar en un interval de temps, depenent de la persona, el tractament i el que estem tractant d’aconseguir. En general, tot el procés (d’escalfament de la copa a l’eliminació) és d’uns 15 minuts.
Humida: Bàsicament és la mateixa tècnica en l’inici. La copa es deixa durant uns 3 minuts. Després es retira la copa, i amb una eina esterilitzada es fa una petita incisió a la pell. Es col·loca una altra tassa sobre la incisió, extraient una petita quantitat de sang. Això es creu que ajuda a “purificar” la sang de toxines i renova la sang /limfa vella.
Succió en moviment: Les copes, sense deixar de formar un segell i el buit, llisquen sobre els músculs i així es poden tractar diverses zones.
Nota: Per reduir el risc de cremades i risc d’incendi, i crear una succió de gran abast, cada vegada més gent utilitza tasses de silicona o gots de plàstic, amb una bomba de mà per eliminar l’aire de la tassa. Això també permet que les persones utilitzin Cupping sense la necessitat d’una segona persona.
Per a què s’utilitza el Cupping
Sobretot s’utilitza per als tractaments del sistema musculoesquelètic. Ara bé, algunes investigacions obren el ventall i apunten al fet que cura els refredats, i l’artritis. D’altres, se centren més en la neteja de la sang i l’alliberació de toxines.
Com funciona?
Quan el cos està experimentant una gran quantitat d’estrès, tant si és degut a una rutina d’entrenament rigorós d’un atleta olímpic, o a les llargues hores d’estar asseguts, els músculs poden arribar “estrets.” Els músculs contrets, causen dolor i inflamació també, pel fet que la circulació es torna més pobre i la tensió s’acumula a la zona. En estirar el múscul i la fàscia (el recobriment que envolta els òrgans i músculs) es pot “trencar” el múscul tens. La millora de la circulació també ajuda a augmentar el temps de recuperació dels músculs tensos i ajudar-los a curar si s’han usat en excés. La idea és que, com més rica en oxigen és la sang que circula a través d’una àrea danyada, més ràpid es curarà / funcionarà de manera òptima.
… Les marques a la pell que s’han fet famoses…..
Les marques deixades per les ventoses, no són contusions. Les contusions són causades per un traumatisme directe a la pell que causa que els capil·lars i els vasos sanguinis, “esclatin” sota la superfície. El cupping no implica cap força que causi una contusió.
Els que practiquen aquests tractaments classifiquen les marques que es deixen. Com més fosques són, més “estancada” estava la sang i més pobra era la seva condició. La foscor revela que la malaltia o el problema subjacent, ha “pujat” a la superfície de la pell, i la sang nova pot circular per sota i proporcionar salut a la circulació.
Si estàs sa i el que succeeix està molt per sota de la superfície de la pell, la marca suposadament només serà vermella / rosa, i desapareixerà en qüestió de minuts. Però no val a oblidar que els cossos de la gent són únics, i reaccionen de diferent manera al mateix estímul. Els colors poden indicar simplement aquestes diferents reaccions.
Com se sent quan et fan cupping? Se sent una mica estrany al principi.
Un formigueig quan es crea la succió, i després, es nota un pes estrany sobre els músculs, que és més notable si les tasses es mouen sobre els músculs. Una vegada que t’acostumes a la sensació, sembla que no genera dolor ni molèstia, i molta gent troba alleujament immediat, ja que els músculs s’afluixen.
Per a qui és adequat?
Partint de la base que tots els cossos reaccionen diferent, si els massatges tradicionals no et solucionen el teu problema, val molt la pena que ho provis. També es recomana que alhora es faci exercicis d’estiraments per a destensar el cos, i alguns ho recomanen específicament si es fa juntament amb l’acupuntura.
Es desaconsella per a dones embarassades, i si hi ha fractura òssia.