Els musclos

Els musclos han servit d’aliment a l’home des de temps molt antics. En diversos jaciments prehistòrics s’han trobat una gran quantitat de les seves closques, el que constitueix una prova del gran consum que ja se’n feia en aquells temps.

A casa nostra es poden trobar de dos tipus: el musclo atlàntic i el mediterrani. El musclo mediterrani, que prové molt sovint de les nostres pròpies costes, presenta una carn de consistència ferma, de color blanc, groc o ataronjat. Són més grans que els atlàntics i gairebé quadrangulars, carnosos i molt aromàtics.

Des del punt de vista del seu sabor, aquest pot variar molt depenent de si són de roca, propers a la desembocadura d’un riu, de viver, etc. Els que viuen al mar, habiten entre la superfície i els 10 metres de profunditat.

Donades les seves condicions nutritives i el seu baix preu, els musclos són un àpat molt popular, que admet variades fórmules culinàries i que s’adapta perfectament a les circumstàncies de cada moment.

Abans de cuinar-los és condició indispensable netejar-los escrupolosament per eliminar tota resta de cossos estranys que hagin pogut quedar adherits a la seva closca. Tanmateix, abans de consumir-los és necessari mantenir-los submergits en aigua salada durant unes hores; en retirar-los s’han d’eliminar aquells que hagin quedat mig obert, ja que vol dir que són morts i podrien ser tòxics. Mai s’ha de fer en aigua dolça, ja que els mataria ràpidament.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•