Espècies – La canyella

A la darrera recepta que us vam proposar, apuntàvem a utilitzar la Canyella. I a tants altres postres i plats diferents és usada, que segur que tens el seu bon molt present.
Aquí sovint l’utilitzem com a condiment, però ens passa per alt, les seves propietats medicinals.

La canyella és una espècie aromàtica, amb notables propietats i beneficis per a la salut.

És originària de Sri Lanka. L’arbre de la canyella té fulles perennes. La seva escorça s’embolica, es deixa assecar i es forma un rotllo. Amb els rotllos es fa la canyella en branca (es tallen i formen palets d’entre 5 i 7,5 centímetres). Amb ells, després i un cop mòltes, s’obté el pols que té un sabor més fort que la canyella en branca.

És un aliment ric en fibra, proteïnes, carbohidrats, minerals (calci, ferro, potassi, zinc, magnesi, sodi, fòsfor), vitamines (A, B,C, E i K) i baix en purines.

Propietats de la canyella en branca:

Els beneficis de la canyella inclouen accions antimicrobianes, regulació dels nivells de sucre i del colesterol o triglicèrids. I a més:

El poder antiinflamatori de l’extracte de canyella s’utilitza en cremes per a calmar dolors articulars o musculars. També en casos d’artritis.

– És valuosa per al tractament de les malalties digestives, perquè afavoreix les digestions lentes o pesades, i millora les típiques molèsties en casos d’indigestió.

– Beneficia el transit intestinal i resulta eficaç per a tractar la diarrea o problemes de colon irritable.

– És un aliment sense colesterol, i per tant, el seu consum preserva els sistemes circulatori i cardíac.

– Gràcies a l’elevada quantitat de calci, la canyella és beneficiosa per a salut dels ossos.

– El seu contingut de ferro prevé l’anèmia ferropènica (anèmia per manca de ferro)

– Com que no té purines, és un aliment apte per a qui pateix elevat nivell d’àcid úric.

– És una de les espècies amb més gran capacitat antioxidant, a causa de la seva elevada concentració de compostos fenòlics, similars als que té el vi negre, i l’existència de flavonoides, semblants als continguts en nabius. A través de la seva infusió, aporta antioxidants naturals que contraresten l’efecte dels radicals lliures (eviten que els greixos s’oxidin, es dipositin a les artèries i provoquin un taponament arterial)

– Té propietats desintoxicant, que juntament amb els antioxidants que conté, resulta eficaç com un remei natural per aprimar.

– Ajuda a eliminar l’excés de líquids, gràcies a l’estímul que exerceix sobre el ronyó.

– Útil per a malalties respiratòries, perquè alleuja la congestió, la tos i els símptomes de constipats. En aquest cas, és aconsellable beure infusions de canyella.

– Presenta propietats antimicrobianes i fungicides.

– Les seves característiques estimulants actuen sobre les parets de l’úter, i d’aquesta manera regulen la menstruació i redueixen els símptomes de la mateixa. No és aconsellable en cas d’embaràs. 

– Alleuja els dolors de cap i les migranyes

– Millora l’olor de l’alè i és especialment recomanada per problemes d’halitosis

– Té efectes relaxants, i per això, s’usa per a l’estrès.

I creixen els seus beneficis:

 En aquest sentit, actualment algunes investigacions analitzen les seves propietats per a regular els nivells de glucosa en sang en persones amb diabetis. El seu consum en dejú i després dels àpats, reduiria els nivells de glucosa en sang gràcies al seu compost B1 cinnamtannin. Aquest compost estimula els receptors d’insulina i inhibeix un enzim que els inactiva, augmentant d ‘aquesta manera, la capacitat de les cèl·lules per a l’ús de la glucosa.

 Per un altre costat, també s’està estudiant en profunditat el poder que l’extracte de canyella té, per a inhibir el creixement de les cèl·lules tumorals.

 Ho sabies?

En l’antiguitat va ser considerada més valuosa la canyella que l’or (regal digne de Reis), i s’utilitzava per al tractament de malalties cardíaques, renals i hepàtiques. A l’Edat Mitjana era un ingredient bàsic en els medicaments destinats per al dolor de gola i la tos. Inclús s’utilitzava per a millorar la indigestió, els espasmes intestinals, les nàusees i els gasos.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•