Etapes en la formació d’una parella

Les ruptures sentimentals es disparen després de períodes de vacances. Així ho constaten diversos estudis i estadístiques que desvelen que anualment a l’Estat espanyol 200.000 parelles contreuen matrimoni i que 50.000 se separa. A les vacances, les parelles conviuen moltes més hores que no pas durant els mesos de feina. El dia a dia al costat de la persona que estimes, es pot convertir en un constant de baralles i discussions. (Font: directe.cat)

Amb aquesta informació al davant, i tot sabent que l’estiu és aquí al costat, volem donar informació en una sèrie d’articles, sobre aquest tema.

Avui comencem per al principi: com es forma una parella.

La relació de parella és definida per Solomon (1989) com “un vincle que implica que dos subsistemes individuals es combinin per formar un nou subsistema familiar, i la tasca dels membres d’aquesta parella és desenvolupar conscientment i inconscientment un sistema de treball mutu, que els permeti funcionar de manera confortable sense sacrificar completament els valors i els ideals que els han portat a romandre junts”.

Existeixen diferents teories sobre com es dóna l’elecció de parella, però totes coincideixen que la relació de parella s’organitza per etapes.

En la teoria d’acostament-allunyament, durant les dotze etapes de la relació, es defineixen cadascun dels aspectes que perceben els membres de la parella, i amb base en aquests, s’avaluen cognoscitivament i afectivament les conductes de l’altre:

1. Etapa estrany/desconegut: El primer pas d’una relació és la presència d’un desconegut, que es manté solament en la percepció, sense arribar a realitzar algun tipus de comportament per establir una relació.

2. Etapa de conegut: el subjecte percebut, es procedeix a avaluar-ho en els trets externs més excel·lents per mitjà de conductes de reconeixement com els somriures i salutacions; comença llavors el procés d’ideació a futur amb l’ara conegut, a un nivell superficial, però prenent en compte els avantatges i desavantatges d’intimar.

3. Etapa d’amistat: En decidir que la relació amb el conegut transcendeixi, s’arriba a aquesta etapa, a vegades donada per una motivació afectiva de proximitat però no romàntica, i en unes altres perquè es pensa que la relació pot satisfer algunes necessitats (aquesta etapa pot no presentar-se).

4. Etapa d’atracció: Ocorre quan els interessos són romàntics; sorgeix la necessitat d’acostar-se, conèixer-se i buscar moments per a fer-se més interdependents.

5. Etapa de passió: En aquesta etapa s’experimenta una resposta fisiològica i una interpretació cognoscitiva de gran intensitat, existeix atracció i excitació, que fa considerar la relació com de major proximitat. Destaquen aspectes com el desig, lliurement, desesperació i és usual que sigui fugaç.

6. Etapa de romanç: Igual que en l’anterior existeix atracció, i a més la persona sent alguna forma de satisfacció; és una etapa d’afecte i il·lusió, de comprensió i devoció.

7. Etapa de compromís: La parella està d’acord a continuar dins de la seva relació a llarg termini. Aquesta decisió es dóna amb base als antecedents de romanç i passió.

8. Etapa de manteniment: En consolidar-se el compromís, es requereix que s’estableixin conductes per promoure el seu manteniment. La rutina diària pot deteriorar la relació o enfortir-la per a la vida en família, però s’han de resoldre diversos problemes per a una adequada convivència.

9. Etapa de conflicte: A causa de les noves responsabilitats en tenir major convivència, la parella es veu embolicada en situacions estressants, que, de no resoldre’s a curt termini, poden fer que el conflicte aconsegueixi predominar.

10. Etapes d’allunyament i desamor: Quan el conflicte predomina, es fereixen i deixa de ser plaent la interacció, la parella evita el contacte pel temor i la frustració que li causa. La percepció que té un de l’un altre és negativa, fins i tot les coses que abans semblaven agradables, ara es jutgen com a inacceptables, i fins i tot com a atacs.

11. Etapa de separació: Quan ja no és possible mantenir la relació, almenys un dels dos comença a plantejar-se altres opcions, com tenir una altra parella o separar-se, si succeeix això últim, comença el procés de dol per la pèrdua.

12. Etapa d’oblit: Sota la teoria del cicle d’acostament-allunyament, aquesta és l’última etapa, en la qual es tanca el cercle de la relació.

Els individus que formen la parella, poden passar en diferent ordre per aquestes etapes i els membres no sempre estan en la mateixa categoria que la seva parella. A més, amb freqüència algunes persones arriben a una etapa i no necessiten continuar a la posterior, això depèn de la percepció i avaluació cognoscitiva i afectiva que es faci de la parella, a més del context social i l’etapa de la relació en què es trobin, això sense oblidar les característiques pròpies de l’individu.

En el proper article, posarem el focus en els processos de separació de les parelles i del dol necessari en aquests casos.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•