Els experts anoten que justament aquest factor de joventut, fins i tot casos fàcilment controlables, es compliquen fins a arribar al límit de perdre el testicle o, en casos molt concrets, la fertilitat. A aquesta etapa de la vida de l’home, hi ha més vergonya per acudir a la consulta de l’uròleg.
Aquesta vergonya seria doncs un gran problema per a resoldre a temps un càncer de testicle.
La vergonya i el desconeixement: els experts apunten que caldria conscienciar als nois que, si noten un embalum en el testicle, vagin al metge i ho diguin als seus pares. En casos poc freqüents, la situació d’ocultació per vergonya, fa que els tumors creixin moltíssim, ja que els joves deixen passar el temps davant l’estigma que suposa.
Fruit d’aquest problema es produeix el principal impediment: el diagnòstic tardà.
És poc freqüent, i a més, no és molt mortal: la supervivència en diagnòstic precoç és gairebé un cent per cent i entorn del 80-90 per cent quan hi ha metàstasi.
L’abordatge i tractament d’aquest tumor es complica precisament a la vergonya que impedeix a un noi d’aquesta edat acudir a la consulta de l’uròleg. Per aquest motiu el problema del càncer de testicle sigui més una qüestió de diagnòstic tardà que d’abordatge i tractament de la malaltia.
Prevenir, millor que guarir
Per això, davant la palpació d’un embalum en el testicle, sense espera vés al metge, o directament a la consulta de l’uròleg, que amb unes senzilles proves serà capaç de realitzar un diagnòstic precís. En la majoria de les ocasions, aquest embalum serà un quist benigne o una hidrocele (acumulació de líquid en el testicle) però, en un percentatge de casos, pot ser un càncer de testicle que, enxampat a temps, “és tractable”.
Si tens antecedents d’haver estat operat en la infància d’un testicle, hauries de fer-te autoexploracions periòdiques per detectar qualsevol nòdul i immediatament acudir a l’uròleg, perquè un antecedent de testicle ocult té un evident augment de probabilitat de tumor.