La primera generació de la família
Francesc Sorli va arribar al món l’1 d’octubre de 1896 al municipi tarragoní d’Ulldecona. Va passar la seva infantesa i part de l’adolescència al poble, on va formar-se en diferents oficis.
Amb 16 anys va decidir que havia arribat l’hora de marxar del poble per fer-se un futur millor i va agafar un vaixell a Vinaròs, el Tres d’Espases amb rumb a Barcelona.
De seguida va trobar feina a la Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A., coneguda popularment com a Can Girona, la futura MACOSA, principal empresa espanyola d’enginyeria i fabricació orientada principalment a la indústria pesant.
La primera botiga a Pere IV: Un eix de vida
El 19 de novembre de 1923, en Francesc Sorli i la Teresa Arall van obrir una petita botiga de queviures al número 93 del carrer Pere IV de Barcelona, en el barri de Poblenou.
Eren temps difícils i aquesta iniciativa era la manera de donar sortida amb el màxim profit a una part de les hortalisses, sobretot bledes i enciams que la família Sorli-Arall conreava a la masia de la Plaça de les Glòries.
La ubicació de la botiga va ser un gran encert perquè no parava de créixer el nombre de fàbriques que obrien al Poblenou com La Unión Metalúrgica, Industrias Titán, la Hispano-Olivetti al carrer Pallars o la Letona al carrer Pujades. Totes elles, formarien part de l’anomenat Manchester Català.
Els primers records de Jordi Sorli
En Jordi, el fill petit del Francesc i de la Teresa, ja ajudava de ben jove a la botiga de Pere IV. Atenia la botiga, ajudava al magatzem i fins i tot repartint gel mentre continuava cursant els seus estudis. L’etapa compresa entre 1939 i 1950 va resultar molt dura i penosa per a la població amb l’aparició de la cartilla de racionament i del mercat negre.
A la botiga de queviures, només els hi autoritzaven a servir un producte de racionament si el sol·licitant estava donat d’alta. Aleshores, a canvi d’un cupó li feien entrega de per exemple un quart de quilo d’arròs. La família ja s’havia assortit abans de l’arròs necessari per a cent o dues-centes famílies.
I a la nit, després de sopar, tocava enganxar tots els cupons a les llibretes que s’havien d’omplir obligatòriament.
Amb molt esforç, els Sorli, anaven sortint- se. No deixaven de vendre verdures dels horts i verdura comprada al Born.
Hi havia articles que venien del Prat de Llobregat com les carxofes o els bròquils, un pernil que venia d’Aragó i que tenia molt èxit i la llet de Sant Esteve de Palautordera que arribava en bidons de vint-i-cinc litres juntament amb botifarres d’arròs i ceba.
La consolidació de la botiga de Pere IV
Els anys 50 la família Sorli treballava de valent a la botiga de queviures, amb els pares al capdavant i amb els fills que havien anat agafant cada cop més responsabilitats.
En aquells moments ja disposaven del primer vehicle a motor, un Isocarro de tres rodes i un motor de set cavalls i quatre velocitats. L’Isocarro servia per fer repartiment a domicili i era ja imprescindible per anar al Born a proveir-se de gènere.
A la botiga l’oferta de queviures al detall i a l’engròs s’anava ampliant cada cop més i es va necessitar incorporar alguns treballadors. Els primers a arribar van ser el Rafael Perona, el seu cosí, el Paco Solé i la Lina Expósito.
Calia modernitzar-se per adaptar-se a les necessitats immediates i es va comprar la primera màquina enregistradora que ja permetia acumular les vendes per seccions. Es deia Sweda i venia de Suècia.
Era molt pràctica perquè quan marxava la llum, que en aquells dies era habitual, podies continuar treballant gràcies a una manovella. Va ser tota una inversió perquè en aquella època aquestes màquines eren molt cares.
La transformació de botiga a supermercat
A principis dels anys 60 a la botiga de queviures onejava la banderola amb l’avet d’SPAR i era una de les franquícies de l’ensenya holandesa.
Van començar les promocions com la del “Ahorro del Hogar”, gràcies a la qual, la clientela obtenia regals a canvi d’omplir unes llibretes amb els cupons que es donaven en el moment de la compra.
A la botiga, l’activitat no s’aturava. Es feien repartiments, s’agafaven comandes per telèfon i tot i que no hi havia internet, s’arribava a tot arreu. El període nadalenc era molt fort i es feien cistelles de Nadal per a les empreses del voltant com ara Flex o Iberia Radio i es subministrava gènere als bars, restaurants i col·legis de la zona.
Les dimensions de la botiga començaven a quedar justes per acollir els deu o dotze treballadors que constituïen el personal i el gran nombre d’articles que ja en aquells temps s’arribaven a despatxar
I l’any 1968, arran de la jubilació del pintor d’un dels dos locals adjacents a la botiga, als Sorli els va arribar l’oportunitat de reformar el negoci.
El supermercat de Buenaventura Muñoz
L’any 1971, els Sorli van acceptar la proposta de llogar el supermercat d’un càmping anomenat La Estrella a la platja de Castelldefels per a la temporada d’estiu. Aleshores, ja tenien un vehicle que feia patxoca: un camió Ebro.
Els propietaris del càmping La Estrella havien quedat molt contents per la gestió del supermercat. Així que l’any següent, van tornar a proposar-los fer-se càrrec de l’establiment. Però en Francesc Sorli no va voler perquè això els hi distreia del negoci principal i llavors en Jordi Sorli li va dir que muntaria una nova botiga a Barcelona.
El novembre van estrenar botiga al carrer Buenaventura Muñoz, 32 amb la corresponent benedicció del capellà, com s’acostumava a fer a l’època.
En Jordi va contractar els serveis de la Mobba, l’empresa de balances que tenia un departament de muntatge de botigues.
Amb els de Burniols va instal·lar les estanteries. Després, van portar un congelador de motor a distància per vendre productes congelats d’importació –sobretot paquets de lluç, que venien d’Anglaterra– i va fer una cambra de fred a dins de la botiga. També va posar caixes enregistradores de sortida. A l’espai que quedava més va habilitar la peixateria i la xarcuteria.
El creixement de l’empresa
L’any 1976, després d’haver liquidat tots els deutes inicials i d’haver consolidat el negoci de Buenaventura, en Jordi Sorli va decidir muntar un segon supermercat al local de Roger de Flor.
Al súper de Buenaventura, mentrestant, l’Anna –tota una marreca– feia els primers passos en el negoci, alternant-se la feina amb la seva germana gran, la Cristina. La inexistència de cap altre establiment als voltants de la botiga de seguida va possibilitar una clientela fixa entre els veïns de la zona.
Les primeres oficines de Sorli també es remunten a aquest període. Més partidari de comprar que de llogar, en Jordi va obrir al 1978, el tercer súper al carrer d’Ausiàs March. “Pagava a terminis, i això que aleshores els interessos de les hipoteques pujaven un 10 o un 15%”.
El format Discau
Corria l’any 1980, quan en Jordi Sorli va obrir el quart supermercat. El lloc escollit va ser el carrer Felip II i el nou negoci venia revestit d’un format nou: la inexistència de taulell i de xarcuteria. La causa? Tot es presentava empaquetat. En Jordi havia vist aquest model de venda a Holanda i ho volia aplicar a Barcelona. A més, al rètol de l’entrada hi va afegir la paraula discau. No era sinó la traducció al català sui generis de discount, descompte.
Al supermercat de Felip II, el primer on es va començar a aplicar la fórmula d’apilar el producte a la venda en els mateixos palets, el gènere era molt barat i hi acudia gent de tot Barcelona. El cinquè i sisè súper, els del carrer d’Olesa i Diputació, també es van obrir amb el format discau.
A Olesa no hi havia ni balances. Tot era sec i envasat. El pernil, el fuet, la llonganissa.
Els proveïdors no acostumaven a empaquetar i a Sorli, amb les màquines al buit amb premses que tallaven, no tenien cap problema a fer paquets o bosses de pernil dolç i salat, de xoriço, de mortadel·la o de daus de formatge. I es feien unes cues impressionats! A mesura que Sorli anava obrint botigues, es feia més apressant la necessitat d’ampliar el magatzem. El primer de grans dimensions estava a prop del carrer Marina. Només hi havia lloc per a un camió, que carregava i descarregava. Amb tres o quatre botigues, complia perfectament amb les seves funcions.
Però quan vam començar a créixer de debò, es va haver de buscar un altre magatzem que es va localitzar a Can Oliva, a la Verneda. Feia cinc mil metres. Hi havia dues portes, una per càrrega i una altra per descàrrega . Malgrat les dimensions del magatzem, no va passar ni un any que ja es va quedar petit. Sortosament, al costat hi havia un solar de mil dos-cents metres. Sorli el va comprar i va edificar una altra nau. Per dins es van connectar els dos magatzems i varen donar més alçària al conjunt. Durant un temps, van poder respirar una mica!
Al magatzem de Can Oliva es va implementar la primera plataforma logística de Sorli i les oficines.
La gran expansió
A començaments del decenni dels noranta, quan Sorli ja tenia oberts deu comerços, en Jordi Sorli va fer un cop de cap i va decidir apostar per la compra de supermercats que ja estaven en funcionament. Aquests establiments, en la seva immensa majoria, formaven part d’altres petites cadenes de botiguers de la província que, per diversos motius, havien decidit reduir la seva participació en el negoci o, simplement, sortir-ne.
El canvi d’estratègia comportava un creixement exponencial del negoci. Amb la primera adquisició massiva, una part del Grup 80, Sorli va incrementar d’una tacada en set el nombre de supermercats, de deu a disset. I a mitjan anys noranta, en el decurs d’uns mesos, van ser deu més del Grup 80 i uns altres deu de la cadena Tic-Tac de Sabadell.
L’adquisició dels supermercats de Ballesteros de l’any 1995 va implicar que durant un llarg període de temps Sorli treballés amb dos magatzems, el de Ballesteros i el propi de Can Oliva a la Verneda. Era complicada la gestió, però en aquells moments era la única manera de fer-ho.
En aquella època, l’Anna Sorli, tot just acabava de deslligar-se de l’empresa de moda que havia creat i havia expressat el seu desig d’integrar-se a jornada completa a Sorli.
L’expansió va continuar amb l’obertura de supermercats propis i va comportar el primer pas per a la professionalització de la gestió.
El magatzem de Granollers-Montmeló i la SuperMaduixa
Amb l’arribada del nou segle, Sorli va adquirir un solar a Granollers-Montmeló. Era un terreny prou gran i s’adaptava perfectament a les necessitats de creixement de l’empresa. A més, tenia molt bona comunicació amb Barcelona i amb el Vallès i el Maresme, zones on hi havia una bona presència de supermercats i on es volia continuar creixent.
El nou magatzem va permetre continuar amb la política d’oferir als clients i a les clientes molts productes i marques diferents. El gran assortiment juntament amb la qualitat del producte fresc han estat sense cap mena de dubte els principals signes d’identitat de l’empresa.
Pel que fa al producte fresc, el magatzem propi de Mercabarna aportava la compra de fruita i verdura de proximitat amb proveïdors que encara acompanyen a Sorli com: Torribas, Llorens o Capdevila.
El mateix ha succeït amb els proveïdors de carn com: Abras, Torrens i Fills o Vinyals amb els quals Sorli ha mantingut una estreta relació durant gairebé tota una vida i que ha contribuït a poder oferir als clients i clientes un producte local, de proximitat i de molta qualitat!
L’any 2003 va néixer la SuperMaduixa, la targeta-client que des dels seus inicis va obtenir una excel·lent acollida i que ha estat un fantàstic vehicle de comunicació entre Sorli i els seus clients i clientes i una magnífica eina de generació de promocions i d’ofertes.
En aquesta etapa també es van obrir noves línies de negoci com els centres esportius Sorli Sport, el Concept Store Sorli Emocions de Vilassar de Dalt amb l’hotel Emocions de quatre estrelles.
Nou logotip, canvi d’imatge i igualtat
En aquesta etapa es van obrir noves línies de negoci com els centres esportius Sorli Sport que estan ubicats al costat de supermercats i que creen un espai conjunt de benestar i de salut i el Concept Store Sorli Emocions de Vilassar de Dalt amb el seu restaurant i l’hotel Emocions de quatre estrelles.
Mentrestant la línia de Supermercats continua creixent amb la compra d’altres empreses con Supermercados Del Rio de Badalona i amb l’obertura de més supermercats propis.
Són uns anys de molta activitat i on a partir de 2015, l’Anna Sorli fa el pas per a liderar el projecte i es procedeix a un profund canvi d’imatge de l’empresa que comporta inicialment un canvi de logotip per crear un més fresc i més actual i on desapareix definitivament la paraula discau.
També es produeix una renovació a tots els supermercats Sorli on es fa una gran inversió per fer unes botigues més atractives i còmodes pels clients i clientes aplicant un nou model que ha estat molt ben acollit.
Internament, els canvis també han estat molt significatius, professionalitzant força l’equip en totes les àrees i portant a terme polítiques d’igualtat i de violència zero i fent de l’empresa un millor espai per viure i conviure fins a convertir-la en un referent.
Aquesta mesura va donar pas a la Fundació Sorli que treballa per ajudar a aplicar la igualtat a altres empreses i organismes del teixit empresarial català.
La pandèmia i Sorliclic
L’arribada de la pandèmia de la Covid 19 va ser la crònica d’una superació constant per l’esforç impressionant que tot el nostre equip va fer en una situació nova, difícil i desconeguda fins aleshores continuar donant el millor dels serveis als nostres clients i clientes. Tots i totes sabíem que junts fèiem un gran equip, però aquells moments van servir per reafirmar-ho amb rotunditat. Es van comportar com a veritables herois i heroïnes.
Ens vàrem involucrar molt socialment en diferents iniciatives com la de tenir cura dels més grans, que eren els més exposats al virus i es va crear un servei d’atenció telefònic gratuït per fer ajudar-los a fer comandes per internet i evitar d’aquesta manera que anessin a fer la compra als supermercats i reduir en conseqüència el risc de contagi.
Es va arribar a molts acords amb diferents entitats com la Fundació Salut i Persona per donar suport psicològic, la Fundació Ared per ajudar-los a comercialitzar les seves mascaretes o el suport a l’Hospital Clínic, a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital de Granollers reconeixent la feina feta pels professionals sanitaris. També amb la Diputació de Barcelona per fer visible la seva campanya de protecció a les dones en aquells moments tan difícils.
L’excepcionalitat de la situació va provocar que acceleréssim la nostra botiga de venda online, Sorliclic i en un temps rècord la vàrem implantar a totes les zones d’influència on tenim supermercats a prop.
Avui Sorliclic és una realitat i un bon exemple d’una excel·lent qualitat de servei!
El Futur
Després de cent anys d’història, Sorli és avui dia una empresa jove, que encara el futur amb molta força i optimisme. La renovació i actualització de tots els supermercats ens donen aquesta sensació de joventut i els nous plans de futur ens aboquen a l’optimisme.
Estem treballant per ampliar el nostre magatzem logístic amb la incorporació d’un nou magatzem, Can Català, ubicat al costat de l’actual. Això ens permetrà continuar donant un bon servei als supermercats actuals i futurs i com sempre, un ampli assortiment on siguin els clients i les clientes les que puguin triar.
Alhora ja tenim signades noves ubicacions de supermercats a poblacions on ja hi som i a altres on feia molt de temps que volíem anar i també la creació de dos nous centres esportius Sorli Sport continuant treballant en aquest concepte de Benestar i Salut. Les polítiques d’igualtat aplicades en els darrers anys han comportat un clima de treball millor on tothom està integrat i on el respecte per l’altre és un fet i això ha generat un equip més cohesionat i amb un sentit de pertinença més alt.
També hem fet un esforç important pel que fa a la digitalització i a la professionalització de tots els equips, els dels supermercats, els dels magatzems i els d’oficina. Tot això és possible gràcies a la fidelitat i confiança que els nostres clients i clientes ens han donat durant aquests 100 anys i des d’aquí us volem donar un cop més les gràcies a totes i a tots. Us estimem!