L’espàrrec

L’espàrrec (Asparagus officinalis)és una planta originària del Mediterrani, concretament de les conques dels rius Tigris i Eúfrates del que es coneix que ja era consumit de forma habitual per egipcis i grecs. Va ser introduït a la península ibèrica pels romans fa gairebé 2.500 anys i ja en aquells moments eren conegudes les seves propietats medicinals. De fet, apareix una recepta amb espàrrecs al llibre de cuina més antic que es coneix, De re coquinaria, escrit per Apicio al segle III.

A partir del segle XVIII l’espàrrec es va convertir en una de les verdures preferides per la burgesia europea. Fins el segle XIX només es consumia l’espàrrec verd i a partir de llavors ja existeixen les dues varietats.

Com a propietats, en podem destacar que són molt rics en vitamines A i C, són font de ferro, calci, potassi i pobres en sodi. D’alt poder diürètic no són recomanables per a dones que estiguin donant el pit, ja que la llet adquirirà un fort sabor que és molt probable que el nadó alletant no accepti.

Blancs o Verds?

Els espàrrecs blancs són aquells que creixen sota terra, sense que els toqui el sol. és per aquesta raó que no poden fer el procés de la fotosíntesi i,en no desenvolupar clorofil·la, no adquireixen el color verd. Tan si són blancs o vers, es tracta del mateix vegetal.

Sabies què? 

Durant el Renaixement, i degut a què es va promocionar com a afrodisíac, va estar prohibit a les taules de la majoria de convents europeus.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•