Filtrar per
Categories
Torna- Comparteix
La dent de lleó
Si has entrat alguna vegada a un herbolari, sabràs que una de les herbes més usades pels seus múltiples usos, és la dent de lleó.
La dent de lleó és una planta herbàcia, que creix en els prats, els jardins, en els boscos i a la vora dels camins. Considerada per molts com a mala herba, és de vegades un problema per als jardiners. Les seves fulles són llargues i dentades i les seves flors grogues.
La dent de lleó és conegut també com “la millor amiga del fetge“, perquè estimula les funcions hepàtiques; quan la bilis s’acumula en el fetge, la dent de lleó, obre les vies biliars. És un diürètic particularment eficaç, excel·lent en problemes del sistema digestiu, ajuda a combatre l’estrenyiment, i la pesadesa estomacal, entre altres.
Com que és molt ric en potassi, permet equilibrar la pèrdua d’aquest durant una cura de desintoxicació.
Contraindicació: La dent de lleó no es pot prendre en casos de càlculs biliars i úlceres.
Per fer-te una tisana de dent de lleó:
Bull durant 5 minuts, 1 cullerada sopera d’arrels de dent de lleó per una tassa d’aigua. Després filtra-ho i ja es pot beure. Es recomanen tres tasses al dia d’aquesta tisana.
Nota: Les fulles de la dent de lleó es mengen com a amanida.
Curiositat: En la mitologia Grega, el primer herbolari va ser Centaure Quirón. Quirón li va ensenyar a Asclepi, el Déu grec de la medicina, l’art de sanar amb l’ajuda de la naturalesa.
La medicina primitiva a Grècia estava lligada a la màgia i els grecs es feien guarir en els temples dedicats a Esculapi. Més tard, els grecs van fundar escoles empíriques, com “l’escola de Cos”, amb Hipòcrates com a figura principal. Hipòcrates allibera la medicina de la superstició i aporta el seu coneixement de 200 plantes medicinals i remeis vegetals, entre elles la dent de lleó ja coneguda com a “amiga del fetge”.
- T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!