La Endívia

La endívia és una hortalissa d’hivern, de fulles blanques i comprimides que s’obté forçant el desenvolupament d’una arrel d’escarola en la foscor, donant lloc a un cabdell llarguerut.

 Es tracta d’una hortalissa bastant moderna, atés que va ser cap al 1850 quan un camperol belga es va adonar que unes arrels d’escarola silvestre que havia abandonades a l’ombra estaven donant una fruits allargats, de fulles grogues.

 Va descobrir que eren comestibles i es va dedicar a conrear-les. Poc temps després, un botànic de nom Crézier en va millorar el procediment de decoloració i els brots van adquirir el seu aspecte actual.

 És una hortalissa molt digestiva i molt poc calòrica, amb només 20 calories per cada 100 grams. Molt rica en aigua (un 94%), potassi, i vitamines C, B1, B9 i B2.

 Degut a la elevada concentració de caroteneoides, les endívies actuen com a antioxidant prevenint l’envelliment cel·lular i protegint l’organisme dels radicals lliures.

Mercès al seu alt contingut en vitamina B9, les endívies contribueixen a la formació de cèl·lules sanguínies i glòbuls vermells, ajudant a prevenir l’anèmia i a mantenir sana la pell.

 Les endívies es poden classificar en 4 tipus:

 Endívia Precoç

Endívia Cicle Mitjà

Endívia tardana

Endívia Híbrida

 Les endívies estan boníssimes en amanides, amb oli i vinagre, encara que el seu amanit idoni és amb una salsa de iogurt o formatge, com les endívies amb roquefort.

 Sabies què?

 Encara que la endívia és una hortalissa molt recent, el mot “endívia” ja s’utilitzava a l’edat mitjana per anomenar als brots de xicòria lligats.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•