Filtrar per
Categories
Torna- Comparteix
La incontinència urinària
Hi ha moltes dades sobre la incidència de la incontinència urinària entre la població, no obstant això, existeix una alta variabilitat per a un problema que minva la qualitat de vida de moltes persones, sobretot dones. Els especialistes adverteixen a més, que cada vegada són més joves i amb menys factors de risc els qui han de rebre tractament.
Segons expliquen els experts, el sòl pèlvic és un gran desconegut de l’anatomia humana i és primordial el seu coneixement i localització per a treballar amb ell i prevenir la incontinència urinària.
Per això avui hi posem l’accent, per a compartir alguns principis bàsics, errors freqüents i falses creences sobre sòl pèlvic, incontinència urinària i exercicis d’enfortiment:
Els homes tenen sòl pèlvic
Ni ells mateixos ho saben i les dones, tampoc. El sòl pèlvic dels homes és més estable perquè tenen un orifici menys, a més, la uretra és més llarga i una part va a través del penis. Entre els homes és més comú la incontinència si han passat per una operació de càncer de pròstata que suposa una intervenció de l’esfínter intern.
El sòl pèlvic masculí sofreix menys agressions i no pateix canvis hormonals com la dona. En l’àmbit fisiològic, els parts són l’origen de lesions que poden detectar-se o evolucionar molt de temps després del part. Si a més es tracta d’un part instrumentalitzat en el qual s’han utilitzat pales o fòrceps, els riscos de lesió són més grans.
Tallar el doll quan es fa pipí: un error bàsic perillós
Aquesta pràctica no només no beneficia al sòl pèlvic sinó que perjudica el disseny i fisiologia de la micció, ja que existeixen reflexos reguladors amb els quals es pot interferir i fins i tot alterar-los de forma greu. L’exercici consisteix a fer com si es tallés el doll del pipí però en sec, quan no s’està orinant.
Considerar normal que s’escapi alguna cosa i que no té solució
No és normal que s’escapi pis, i aquest pot ser una cosa freqüent que succeeix a moltes persones però això no la converteix en una cosa natural, sinó en incontinència urinària, que es considera qualsevol pèrdua involuntària i que requereix tractament.
Encara que es tracti d’una persona amb factors de risc com tenir 65 anys, quatre fills i un pes de 80 quilograms no cal considerar-ho com a normal o pensar que no es pot fer res.
Els exercicis de Kegel han de formar part de la vida diària dels qui tenen algun tipus d’incontinència, i de tota dona, i encara que no en tots els casos existeix solució, l’educació sobre com funciona la micció i l’entrenament en aquests exercicis poden ser suficients per a millorar la incontinència.
Aguantar i el pipí “per si de cas”
La bufeta disposa d’uns sensors de tensió que ens indiquen quan és el moment de la micció. Des de petits anem aprenent a controlar esfínters i igual que amb la sensació de fam que llança l’estómac, la bufeta ens diu quan anar a orinar. No obstant això, si aguantem massa després de rebre aquests senyals de la bufeta o la forcem a funcionar per a evitar que el senyal aparegui en algun moment “inapropiat”, el que ens pot succeir és que aquests mecanismes naturals deixin de funcionar. És possible tornar a educar la bufeta però és millor encara, no alterar un treball que realitza de forma automàtica.
Els diaris miccionals ajuden a determinar si el que bevem es correspon amb les vegades que orinarem i també a fixar els temps adequats per a tornar a ‘posar en marxa’ el funcionament adequat de la bufeta.
Esport i incontinència
No hi ha cap esport que sigui bo específicament per a enfortir el sòl pèlvic, els únics que ho aconsegueixen són els exercicis de Kegel, que consisteixen en la contracció dels músculs de la vagina i anus en el cas de les dones i de la base del penis i anus en els homes. És clau que només es contreguin aquests músculs i evitar les contraccions paràsites de budell, natges o cames.
Hi ha esports perjudicials, els d’impacte que impliquen carrera o salts com la corda, el tenis, el bàsquet o el futbol. Si existeix passió per aquests esports, es poden practicar de forma suau sempre que es contraresti l’efecte negatiu amb un enfortiment dels músculs del sòl pèlvic.
Exercicis com els abdominals clàssics en els quals cal aixecar el tronc o les cames des de la posició tombada, el que fan és empènyer les vísceres cap a fora i promoure prolapses. En aquest sentit, la millor opció per a l’enfortiment dels músculs abdominals és a través d’exercicis abdominals hipopressius, que ajuden a tonificar sense provocar pressió sobre els músculs del sòl pèlvic.
Començar a exercitar durant el postpart
Quan s’ha donat a llum, el cos ha de recuperar-se durant el temps suficient abans de començar amb exercicis abdominals, d’una altra forma els resultats poden ser perjudicials. Cal enfortir el sòl pèlvic abans de realitzar exercicis com els abdominals o fins i tot tornar a córrer a causa del risc de prolapse.
Una qüestió d’educació bàsica
La prevenció és fonamental. Els exercicis s’han de realitzar des de la infància i de forma rutinària durant tota la vida. No requereixen una roba especial ni equipament, i es poden realitzar en qualsevol lloc i moment però així i tot, ens oblidem de fer-los. Costa molt poc realitzar exercicis de Kegel i no obstant això el benefici és molt gran.
A les cultures orientals s’ensenya a les nenes des de petites a realitzar exercicis per a enfortir el sòl pèlvic encara que les finalitats són sexuals. La veritat és que milloren les relacions i el plaer de la parella però també el propi.
La utilitat de les boles xineses
Poden servir com a prevenció davant la incontinència urinària, i cal saber utilitzar-les. El seu efecte l’exerceixen sobre l’estimulació de la fibra muscular a través de la vibració que produeixen quan es realitzen activitats diàries que requereixen moviment.
T’animem a consultar al teu metge o un fisioterapeuta especialista en sol pèlvic, per evitar i resoldre la incontinència.
- T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!