Filtrar per
Categories
Torna- Comparteix
La Menta
El seu nom ve del llatí Mentha en homenatge a la nimfa Minthe i Piperita: pebre. Aquesta planta és un híbrid, i es va crear a Anglaterra al segle XVII per l'encreuament entre la menta aquàtica i la menta verda.
Explica la llegenda, que el Déu Plutó es va enamorar d’aquesta nimfa i en adonar-se la seva esposa, es va omplir de còlera i gelosia, per la qual cosa Plutó, per protegir a la nimfa la va convertir en una planta amb un fort perfum que evocava el seu apassionat amor.
La menta és una planta vivaç, amb una pronunciada olor a mentol; pertanyent a la família de les labiades i assoleix entre 60 i 80 centímetres d’altura.
Entre els seus principis actius estan el mentol i la mentona.
La menta és una planta: digestiva, carminativa, antiàcida, anti-fermentaria, antipútrida, antiespasmòdica, colagoga, colerètica, neuro-tònica, hipertensiva i cefàlica.
Combat les migranyes. És bona per eliminar els gasos i les fermentacions intestinals, l’acidesa gàstrica i el mal alè.
La menta també ajuda a calmar les nàusees i els vòmits produïts durant els viatges.
Aquesta planta és utilitzada freqüentment en bombons, pastes dentifrícies, en xarops i en una gran quantitat de productes pel seu sabor mentolat, i els seus efectes digestius; no obstant això, cal consumir-la amb precaució sobretot l’oli essencial de menta.
Contraindicacions: en l’embaràs, durant la lactància, en els nens menors de 7 anys, els epilèptics, i les persones que sofreixen de pressió arterial alta.
Recepta: deixar en infusió durant 5 minuts una culleradeta de fulles de menta per una tassa d’aigua. Prendre 3 tasses al dia d’aquesta infusió.
I ara a l’estiu, un bon consell és prendre una infusió de menta amb glaçons de gel.
- T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!