La ostra

Entre els mol·luscs que més destaquen a les festivitats del mes de desembre, destaca, per mèrits propis l’ostra. Aquest bivalve mesura entre sis i quinze centímetres i viu allotjada a les roques o enterrada a la sorra. S’alimenta del fitoplàncton i de la matèria orgànica que troba a l’aigua, podent filtrar fins a 250 litres diaris d’aquesta per tal d’obtenir el seu aliment. Aquesta funció la realitza mercès a la manta on es desenvolupen les seves funcions sensorials. També està dotada d’un aparell respiratori, un altre digestiu, un circulatori i un altre reproductor. Es pot menjar de diverses formes, encara que els experts recomanen consumir-les crues i sense llimona.

Varietats:

Europea o plana: La més comuna de totes, i la que trobem a les nostres peixateries. Es cria sobretot a França.

Arrissada o còncava: Trobem aquí l’ostra portuguesa i l’americana.

Triploide: Neix de l’encreuament de les ostres diploides i tetraploides i és estèril.

Perlífera: No s’utilitzen pel seu consum. La perla es genera quan a l’ostra li entra un component estrany. Per protegir-se el va recobrint de nacre.

Sempre s’ha dit que per menjar-la cal fer-ho als mesos que contenen un “R”, de setembre a abril. Avui en dia, però, i gràcies als moderns transports amb control de temperatura, es pot fer qualsevol mes. Als mesos sense “R”, no obstant l’ostra es reprodueix i presenta menys carn

Propietats:

Les ostres són una font de minerals imprescindibles (ferro, potassi, calci, magnesi, coure i cinc). També ens aporta vitamines A, B i C, i és molt rica en aminoàcids. A més, ens aporta molt poques calories, només 1,4 grams cada cent grams.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•