Molt desconeguda al nostre país i a gairebé tot occident, la quinoa procedeix de Sud-amèrica on ja era un aliment molt venerat abans de l’arribada dels conqueridors espanyols que van tractar d’eradicar-la.
Encara que culinàriament se la comparada amb el cuscús o l’arròs, la veritat és que la quinoa és de la família de les quenopodiàcies, com la remolatxa, les bledes o els espinacs.
Es tracta d’un aliment molt ric en proteïnes de molta qualitat en no faltar-li cap dels aminoàcids essencials i tenir-los en una proporció òptima. A més, com que no conté gluten, la poden consumir les persones celíaques, que no poden prendre cereals com el blat, la civada o l’avena.
La quinoa és una font d’energia idònia pels esportistes, ja que el seu midó subministra energia muscular progressiva en exercicis que precisin resistència. A més, les seves proteïnes, asseguren la reparació i el desenvolupament muscular en exercicis de força. El seu baix índex glucèmic també la fa apta per a persones amb diabetis.
Encara que no es tracti d’un cereal, pel que fa a la seva cuina es comporta com si així fos. Pot servir per preparar sopes, enriquir amanides, com a plat principal o afegit en postres molt originals.
Per cuinar la quinoa es posa aigua a escalfar i quan comenci a bullir s’afegeix una mesura de quinoa per cada dos d’aigua. Es tapa i es deixa bullir a foc lent fins que hagi absorbit tota l’aigua. Es pot incloure llorer, un all o alguna espècie si es desitja. La sal no s’ha de posar a l’aigua, sinó després de la cocció. Si es desitja que desprengui més sabor, és recomanable sofregir-la abans de la cocció.
El nostre país el més normal és trobar-la en gra, però també podem trobar-ne altres presentacions, com en flocs, farina o llet.
Sabies què?
La FAO (organisme de Nacions Unides per a l’Alimentació i l’agricultura) descriu la quinoa així: “Posseeix un equilibri de proteïnes i nutrients el més proper possible al que seria l’ideal com a aliment per a l’ésser humà”