Després d'aquest llarg període de confinament col·lectiu per la Covid-19, amb la tornada progressiva a l'activitat, i la possibilitat de sortir al carrer cada cop més lliurement, hi ha qui experimenta la por a contagiar-se o, en alguns casos, ansietat per recuperar un ritme gairebé oblidat. Aquestes persones tenen por, a vegades pànic, a sortir de casa, és el que els psicòlegs anomenen la síndrome de la cabana.

Fins fa uns mesos, la síndrome de la cabana només havia estat descrit en persones que passaven llargs períodes aïllats i amb escàs contacte social, com són astronautes, presos o treballadors confinats a l’hivern en llocs de clima extrem. No obstant això, en aquests dies de desescalada els psicòlegs i psiquiatres tenen moltes consultes referides a una forta por a canviar d’entorn, sortir fora de casa i realitzar activitats que eren habituals abans del confinament.

Durant mesos, les nostres cases s’han convertit en el lloc segur, mentre que el carrer representava un perill potencial, és cert que encara existeix un risc real de contagi i, per tant, és normal sentir certs nivells d’inseguretat i d’ansietat en aquest context. Però les persones que davant la possibilitat de tornar a sortir al carrer pateixen un xoc emocional, se senten desbordades i temoroses davant el que els pugui succeir en l’exterior, i no saben com reaccionar, podem dir que tenen aquesta síndrome.

És important tenir en compte que, encara que l’etiquetem com una síndrome, no es tracta de cap trastorn psicològic o malaltia per se. Es tractaria d’una resposta, fins a cert punt, esperable després d’una llarga temporada de confinament. No obstant això, hem d’atendre adequadament aquestes emocions de por i d’inseguretat, ja que, en determinades circumstàncies, podrien ser detonants del desenvolupament de futurs problemes emocionals. 

Recomanacions per a superar la síndrome

Cercar suport professional. Si aquestes emocions ens resulten incapacitants o la situació ens sobrepassa, cal cercar ajuda professional.

Reconèixer la nostra por. Reconèixer i acceptar les nostres pors ens ajuda a comprendre-les. La por és una emoció molt important per a la nostra supervivència. En reconèixer la por, prenem consciència de la seva existència i podem treballar per a assimilar-la i no quedar-nos atrapats permanentment en el seu influx.

Expressar les emocions. No invalidar o amagar les emocions negatives o desagradables. A més,és bo transmetre com ens sentim a familiars i amics, les persones que són importants per a nosaltres.

Conèixer la situació real. Sense caure en l’obsessió d’estar informats cada hora sobre les noves xifres de contagis o morts, sí que és necessari conèixer la situació de la nostra comunitat per a tenir una estimació real del perill. Moltes vegades la por infundada augmenta el pessimisme i no permet valorar tot el que sí que podem fer.

Mantenir contacte social. Gradualment, utilitzar per a això les xarxes socials o les videotrucades, i anar exposant-nos a poc a poc a activitats socials virtuals i reals.

Sortir de manera gradual. No cal plantejar-se grans objectius, sinó anar sortint de manera progressiva, al nostre ritme, sense forçar, per a agafar confiança i comprovar que es pot fer.

Programar activitats de manera progressiva. Començar per activitats curtes fora de casa que ens comportin sensacions agradables.

Dissenyar una rutina. Posar horaris per dormir, per menjar i per a realitzar activitats, tant dins com fora de casa. Podem incloure l’exercici físic.

Mantenir les mesures de seguretat. Mantenir les precaucions recomanades també ajuda a controlar la por a una possible infecció. Seguir les indicacions de seguretat com la distància social, rentar-se les mans o l’ús de la mascareta, contribueix a controlar la sensació de por i a augmentar la seguretat.

No oblidis la primera recomanació, és important consultar amb un equip mèdic.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•