Emigrar s’ha convertit avui en un procés que posseeix uns nivells d’estrès tan intensos que arriben a superar la capacitat d’adaptació dels éssers humans, i aquestes persones són les candidates a patir la síndrome d’Ulisses, i el conjunt de símptomes que el conformen, i que constitueixen un problema de salut mental.
Aquest mal ha estat matèria d’estudi de les més importants universitats perquè el número de persona que la pateixen ha arribat a nivells alarmants.
Aquest quadre crònic porta el seu nom en honor a la llegenda d’Ulisses, el mític heroi grec qui va viure innombrables adversitats i perills, lluny dels seus éssers estimats. A més a més de la tristesa i desesperació, la síndrome de l’immigrant amb estrès crònic i múltiple també es caracteritza per símptomes de tensió, nerviosisme, insomni i irritabilitat.
Anar-se’n del teu país no és gens fàcil, més encara quan l’única raó de la partida és escapar de la crisi i la cerca de noves oportunitats de vida.
Cal assenyalar que la majoria de migrants no se senten a gust on es troben i el pitjor, és que sovint, no tenen una llar a la qual tornar ja han deixat el seu país justament, per l’estat econòmic i de manca d’oportunitats de la seva terra.