La teràpia assistida per un gos podria ser més efectiva que la teràpia estàndard que s’usa amb infants amb problemes de parla i llenguatge, o amb impediments de comunicació
Estudis recents van trobar que els nens amb el trastorn de disfàsia del desenvolupament, que afecta la capacitat de comunicar-se i formar paraules, tenien més probabilitats de ser capaços d’imitar els senyals de comunicació en una sessió de teràpia, quan un gos estava present.
Els investigadors van observar que els infants en el grup de la teràpia amb gos també semblaven més motivats i oberts a la comunicació. A més, van mostrar expressions autèntiques i naturals durant les seves interaccions amb el gos. “La presència del gos millora la relació amb el terapeuta, ja que distreu als nens de la por a la teràpia i els proporciona una forma de suport durant la pràctica“, explica la científica Kristina Machová.
Per una altra banda, a la Universitat de Txèquia, van dur a terme un estudi aleatoritzat a llarg termini, amb un grup control i un altre experimental, que va incloure a 69 nens d’escola bressol (52 nens i 17 nenes) amb diagnòstic de disfàsia del desenvolupament. L’objectiu era comprendre si la teràpia de la parla acompanyada d’un gos millorava els resultats.
Per a tots dos grups, l’examen inicial de cada nen va implicar avaluar les seves habilitats a l’inici de la recerca, amb un seguiment programat per a 10 mesos més tard. El grup de control va rebre teràpia tradicional de la parla, mentre que el grup experimental va tenir sessions de teràpia amb l’assistència d’una gossa.
Malgrat les troballes prometedores d’aquest estudi, els autors entenen que es necessitarien més recerques per consolidar les troballes, especialment aquelles que involucren a un grup més gran de participants. No obstant això, sí que coincideixen que existeix un gran potencial en l’enfocament per complementar i ajudar a l’enfocament convencional actual, ja que s’ha descobert que la teràpia assistida amb gossos, és més efectiva que altres formes estàndard en moltes altres disciplines.
La disfàsia del desenvolupament, o la deterioració específica de la parla, és un trastorn comú pel qual els pacients lluiten per formular paraules verbalment i es classifiquen significativament per sota del seu nivell intel·lectual no verbal. En general, es pensa que la capacitat de millorar les habilitats de comunicació en els pacients, també ajudaria a millorar la qualitat de vida, la qual cosa recolza fermament el finançament de més recerques en aquesta àrea.