L’apnea del son és la falta de respiració durant un breu període de temps mentre dormim. Qui ho pateixen tenen almenys trenta d’aquests episodis, amb una durada d’entre quinze i seixanta, totes les nits. Tenen apnees del son molts més homes que dones, en una proporció de trenta a un.
Les persones amb aquest problema emeten roncs molt sonors, superiors en volum als d’altres persones sense apnees. En gairebé tots els casos l’apnea es produeix per una obstrucció de les vies respiratòries, com les produïdes per músculs flàccids en la gola o una llengua gran, que bloqueja l’entrada d’aire en els pulmons. El cervell advertit que el cos necessita oxigen, avisa al dorment, però no el desperta per complet, sinó tot just perquè aspiri sorollosa i vigorosament. Quan lluita per fer-ho, és possible que mogui braços i cames, esbufegui, se sufoqui i doni boquejades.
Possibles causes
· L’obesitat augmenta moltíssim el risc d’apnea del son.
· Trastorns d’oïda, nas i gola, com a amígdales i adenoides grans.
· Una via respiratòria superior anormal.
· Malalties neurològiques com la pòlio, miastènia greu, etc.
· Malalties pulmonars i malalties cardíaques.
Conseqüències
A qualsevol edat l’apnea afecta molt l’activitat diürna. Els apneics es queden adormits asseguts i fins i tot dempeus, arribant a fer-ho mentre mengen o condueixen. Les migdiades també interrompudes per apnees, els fan sentir-se més atordits en lloc de més desperts.
L’apnea del son que causa un nivell baix d’oxigen crònic pot afectar el cor i els pulmons, és possible que posi en perill la vida, o, també destruir la seva qualitat. Les víctimes de l’apnea solen tenir mal de cap, irritabilitat, agressivitat, impotència i altres problemes sexuals. Pot causar també hipertensió, depressió i enuresi.
Tractaments per l’apnea del son
La primera mesura a prendre en les persones obeses és la perduda de pes. Hi ha estudis científics que demostren que una moderada pèrdua de pes reduïa de manera espectacular les interrupcions de la respiració durant el son, i que aquestes persones tornaven a dormir millor i es trobaven més descansats durant el dia.
El tractament més senzill és una qüestió de postura, si es fiquen al llit de costat en lloc de fer-ho d’esquena, els individus afectats poden reduir el nombre de vegades que deixen de respirar durant la nit. Quan es fiquen al llit boca amunt la llengua els hi cau cap endarrere i obstrueix les vies respiratòries.
Un tractament molt eficaç és la pressió positiva contínua (PAPC), cada nit per dormir es fiquen petites màscares sobre el nas, les màscares van unides a una maquina sobre la tauleta de nit, que envia una aportació contínua d’aire -a vegades calent i humidificat – directament a la part superior de la gola. Aquesta petita quantitat d’aire a pressió obre les vies respiratòries superiors i augmenta el to muscular. Diversos estudis científics van demostrar que un alt percentatge de pacients redueixen amb la mascareta a zero les seves apnees de son.
Els tractaments més dràstics són quirúrgics, com l’extirpació de les amígdales i teixit tou de la gola, que redueix en un alt percentatge les apnees dels pacients i també sol eliminar els roncs.
En qualsevol cas el principal consell per als apneics és que consultin amb l’especialista mèdic per al diagnòstic i els tractaments apropiats.