Les berrugues són més lletges que perilloses

Qui no ha vist a una persona amb una berruga?, al peu?, a la mà?, o poder l’has tingut tu? Les berrugues tenen “mala fama”, perquè són poc estètiques, perquè piquen o perquè estan associades a personatges com les bruixes.

Avui posem el focus a les berrugues, per saber què són, i què fer-ne.

Què és la berruga? És una lesió cutània causada pel virus del papil·loma humà. És una neoformació superficial i benigna de la pell, que pot afectar a nens, adults, homes i dones.

És un dels principals motius pel que la gent acudeix al dermatòleg. Les berrugues són contagioses, però la seva transmissibilitat és baixa i moltes vegades no se sap d’on les obté el pacient.

Són també auto inoculables, és a dir que si una persona té berrugues i es rasca la pell, aquí mateix creixeran més berrugues.

Si no s’atenen mèdicament, poden ocasionar problemes en l’autoestima de qui les pateix, pel rebuig de persones que només es miren aquesta lesió a la pell.
I això succeeix amb freqüència en el treball i a les escoles, a més de repercutir en l’estat estètic del pacient.

Les berrugues més usuals són:

– “Vulgars”:

• Són protuberàncies dures del color de la pell amb superfície rugosa.

• Es presenten gairebé sempre en nens.
• Solen aparèixer en zones de la pell sotmeses a cops i fricció, per això són freqüents a les mans.
• Són molestes perquè couen, sobretot si són fregades constantment per la roba; a més, poden generar sagnats en cas de ser lesionades, ja que tenen abundants vasos capil·lars.
• No són doloroses, tret que se les colpegi i la seva desaparició espontània NO deixa cicatrius.

Causes
Són produïtdes per algun o varis dels 60 tipus del papil·loma humà.

Són autolimitades, és a dir, es guareixen soles sense posar en risc la teva vida. Hi ha casos en els quals poden durar diversos anys, o fins que s’eliminen per un tractament.

Reapareixen?

Independentment del mètode utilitzat en el tractament de berrugues vulgars, aquestes solen reaparèixer en un terç dels casos, encara que no en el mateix lloc.

Cal remarcar que en tots els casos, és important consultar al dermatòleg, a causa que existeixen altres malalties de la pell que poden confondre’s (inclús, càncer en la pell).

– Berrugues plantars:

Les berrugues en les plantes dels peus, també conegudes com a ulls de peix, són ocasionades per un dels 60 tipus del virus del papil·loma humà.

A diferència de les que es desenvolupen en altres parts del cos, aquestes lesions cutànies en els peus, creixen cap a dintre a causa de la pressió exercida en estar dempeus o caminar, cosa que les fa especialment doloroses.

Les lesions solen identificar-se amb certa facilitat a causa que són rodones, realçades i de color gris o marró; no obstant això, en desenvolupar-se en les plantes dels peus poden confondre’s a simple vista amb calls en els peus, perquè la seva aparença és plana.

Amb el pas del temps, hi pot haver sagnat lleu a l’interior de la lesió, característica que li dóna l’aspecte d'”ull de peix”.

Envaeix la pell a través de talls o ferides realitzades en caminar descalç, així com tenir contacte directe amb persones infectades.

Així mateix, igual que en un altre tipus d’infeccions cutànies, les berrugues plantars, solen dispersar-se a altres parts del cos mitjançant el gratat.

Altres causes

Haver exercit gran pressió a la zona. Haver tingut contacte amb algú amb aquest tipus de berruga

Com evitar berrugues en les plantes dels peus?

• Canvia diàriament de mitjons, mitjanes i calçat.
• Mantingues els teus peus nets i secs.
• Evita el contacte directe amb persones que tinguin aquestes berrugues
• No comparteixis sabates, mitjons, mitges o tovalloles amb altres persones.
• No ignoris l’aparició de lesions cutànies en els peus
• Tingues especial cura, quan vas a dutxes i banys públics.

Es recomana l’ús de:

• Solucions i pomades.
• Injeccions.
• Electrocauterització.
• Crioteràpia.
• Laserteràpia.
• Condilomes acuminades

– Berrugues a la zona anus-genital.

Se’ls coneix també com a papil·lomes veneris, perquè en la major part dels casos s’adquireixen per relació sexual, però també es poden veure en nens sense cap tipus de relació.

Es presenten en llocs humits i calents, al voltant d’orificis naturals: glands, llavis majors i menors, anus recte, boca. Poden ser petites, amb prou feines es veuen, o aconseguir grans dimensions que deformen la regió genital, s’humitegen i s’infecten i produeixen una olor molt desagradable.

Aquest tipus de berruga no tendeix a la involució espontània, persisteixen, creixen i motiven la consulta, no tant per l’aspecte estètic, sinó pel temor a la transmissió a altres persones.

Tractaments

El tractament de les berrugues en aquestes zones, poden ser diversos: amb electrofulguració, o congelant-les amb nitrogen.

El raig làser, així com preparats composts per queratolítics a diferents concentracions segons la seva grandària, pot ser un altre tipus de teràpia.

Les berrugues acuminades, papil·lomes genitals, requereixen aplicació de solucions de podofil·lins, que han de ser aplicats pel dermatòleg, a causa del perill que existeix que s’estengui a zones veïnes, i pot ocasionar importants cremades.

Precaucions

Ha d’instruir-se a les mares, familiars i mestres, que els nens han de seguir assistint a l’escola i que no hi ha veritables motius per a la seva separació de nens sans.

Comunament el pacient acudeix a consulta gairebé sempre indicant que “té un fong que li fa mal al peu”. Per aquest motiu es recomana consultar al dermatòleg, i seguir el tractament que s’indiqui.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•