Les cireres

La cirera és un fruit originari del Sud-est d’Europa i de l’Oest d’Àsia. Concretament la varietat dolça procedeix del Caucas, del Mar Negre i del Mar Caspi.

Fins al segle I aC. el conreu de la cirera es limitava a la zona compresa entre la mar Negra i la mar Càspia. Després de la conquesta de la colònia grega de Kerasus (actual Giresun) pels romans l’any 67 aC., el general Luci Licini Lucul·le va portar 74 exemplars a la ciutat de Roma on va començar la seva expansió.. Kerasos va ser tornada a anomenar després de la seva conquesta a Kerasun i després a Cerasus, en temps de l’imperi romà. D’allà el nom que rebria en llatí, d’on prové cirera.

El cirerer és una planta herbàcia, pertanyent a la família de les Rosàcies i al gènere Prunus. Encara que li va millor un clima temperat, suporta molt bé el fred. En la actualitat el seu cultiu es troba estès per tot el món, essent els seus principals productors: Estats Units, Rússia, Itàlia, Espanya, França i Alemanya.

La fusta del cirerer està molt ben considerada i s’utilitza tant per fabricar mobles com per fer instruments musicals.

Quant al fruit, existeixen centenars d’espècies de cireres essent els dos més coneguts comercialment :

Cirera Dolça (Prunus avium): varietats més conegudes:Napoleó, Royal Annes, Tartara

Cirera Àgria, o guinder (Prunus cerasus): Varietats: Montmorency, Richmond, Morello

El seu millor moment pel consum es des de finals d’abril fins a la meitat de l’estiu.

Sabies què?

Donada la seva riquesa en antioxidants, les cireres i les guindes són uns fruits idonis per accelerar la recuperació muscular dels atletes desprès d’un gran esforç.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•