Filtrar per
Categories
Torna- Comparteix
Més sobre l’espirulina
Darrerament els suplements nutricionals es multipliquen i les decisions sobre quin d'ells escollir per viure millor, per promoure la prevenció de malalties i estar millor alimentat, es tornen més difícils i confuses.
Alguns nutrients que es recol·lecten i es conreen avui poden ser molt beneficiosos, si estan dins de paràmetres sans i artesanals, poden aportar elements positius als nostres balanços entre nutrició i vida saludable. És el cas d’un aliment al qual genèricament s’ha denominat “Espirulina”.
El terme prové de la denominació d’un conjunt de cianobacteris (organismes unicel·lulars que produeixen fotosíntesis, com les plantes). La fisiologia d’aquests bacteris s’assimila bastant a la de les algues i per això moltes vegades s’han confós i se’ls ha denominat com a tal. En realitat, són organismes unicel·lulars que conformen agrupacions i que es poden conrear de manera artesanal i que a partir d’un procés de biotecnologia “sense laboratori”, constitueixen un cultiu que permet recol·lectar un hipernutrient, amb unes característiques específiques que el converteixen en un aliment, amb enorme impacte sobre la salut, i amb gran projecció cap al futur, en la mira de les crisis alimentàries que encara ens esperen.
Dins dels organismes vius, aquests cianobacteris anomenats Espirulina, realitzen un dels esdeveniments més fascinants de la naturalesa: la capacitat de convertir matèria inorgànica en matèria orgànica, gràcies a l’energia que prové de la llum solar. Aquest fenomen, que potser està íntimament lligat a l’origen mateix de la vida al planeta, engega un complex procés en el qual el diòxid de carboni gasós, en presència de l’aigua, es converteix en oxigen i en hidrats de carboni. La clorofil·la (molècula que li atorga el color verd a les plantes i a conjunts orgànics com l’Espirulina) està implicada també en aquest procés, en el qual la conservació de l’energia i la transformació de l’inorgànic en orgànic, és el fenomen essencial.
Aquests cianobacteris també produeixen a través del seu metabolisme, altres nutrients orgànics que són part d’aquells que poden ser aliments de primer ordre, en utilitzar-les en forma comestible. Voldríem ressaltar l’Espirulina com a font important font d’aminoàcids bio disponibles. Això vol dir, que l’alt contingut proteic de l’Espirulina, està donat pels aminoàcids que ofereix (tots els essencials i alguns altres), no en formes complexes de proteïnes o de cadenes proteiques, sinó en forma d’unitats d’aquestes, bio disponibles, perquè siguin absorbits pel nostre tub digestiu i estiguin a la disposició de la cèl·lula de manera directa. En altres paraules, aquest aliment aporta aminoàcids que reemplacen a les proteïnes animals (que requereixen per a la seva digestió molta energia, aigua i produeixen toxicitat).
Addicionalment, l’Espirulina no és rica en àcids nucleics, la qual cosa la fa un reemplaçament ideal de la proteïna animal, en les dietes en les quals es requereix disminuir l’aportació d’àcid úric.
L’Espirulina conté molècules precursores de la Vitamina A, àcids grassos indispensables per al manteniment dels greixos necessaris per a la vida, i gran varietat de minerals que asseguren moltes reaccions bioquímiques necessàries per a la vida.
Avui dia és possible pensar que els cultius d’Espirulina constitueixen una alternativa davant els problemes dels sistemes agroalimentaris i que les seves aportacions com a nutrient permeten pensar en la seva noblesa com a estratègia alimentària, tant més, quan prové d’una forma de control biotecnològic artesanal: aquell que utilitza els processos de transformació de la naturalesa. És així com, l’ONU des de 1974 en la seva “Conferència d’Aliment Mundial”, considera que l’Espirulina és “el millor aliment per al futur”.
La seva forma d’ús pot avui ser assumida com a complement nutricional, com a reemplaçament de les fonts proteïna animal i com a estratègia de suport a malalties com el càncer i totes les relacionades amb la modulació immunològica i amb processos inflamatoris de llarga durada. La Espirulina és indispensable en el suport als processos de regeneració cel·lular. Ben utilitzada, l’Espirulina, permet controlar processos de malnutrició, i establir balanços dietètics molt ben establerts. Recomanem que l’utilitzis després de deshidratar-se (assecar-se) sense ser intervinguda, ni polvoritzada, ni amb el que innecessàriament implica empacar-la en càpsules. En el seu estat sec, és possible empolvorar-la en amanides o també consumir-la amb una mica d’aigua i acompanyada de suc de llimona, com a part de les estratègies de manteniment de la salut i/o com a suport terapèutic en els casos ja esmentats.
- T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!