Tots hem sentit a dir que meditar, tranquil·litza la ment i et dóna ,oments de pau i de contacte amb tu mateix.
Avui posem el focus a aquesta tècnica, què és meditar, com ho fem i quins beneficis n’obtenim. En aquest article i el proper article, posarem llum a aquest tema tan extens. Avui comencem amb què és i et donem consells per a començar a meditar.
La meditació, o atenció conscient, és un procés mental que consisteix a enfocar l’atenció.
Encara que hi ha molts estils de meditació, es distingeixen dos enfocaments principals: la meditació que té un objectiu específic i la meditació que no en té. La segona classe de meditació és l’atenció conscient pura, que no guarda cap relació amb una sensació, idea o fenomen en particular, aquesta és la Meditació ZEN.
Les persones que comencen a meditar, consideren que aquesta classe de meditació és molt difícil, i la recomanació és que es comencin amb la meditació dirigida a un objectiu específic.
Dirigir l’atenció a un objecte específic:
– Una sensació corporal, com la respiració.
– Una part del cos, com algun dels set xacres o centres d’energia (que són la part subtil de les set glàndules endocrines més importants del nostre organisme físic)
– Una acció o procés, com menjar, caminar o rentar els plats.
– Un objecte físic, com la flama d’una vela.
– Un mantra (ja sigui un únic so, una sèrie de sons o un càntic).
– Un pensament, com la idea de la pau, l’alegria, l’amor o la compassió.
– Una visualització (una forma especial de meditació basada en la imaginació creativa, de tal forma que pugui dibuixar en la ment conceptes com la llum, el buit, etc.)
Practica la meditació amb tots aquests objectes d’atenció fins que descobreixis quin és el que millor et funciona.
Considera la meditació com un arbre que has de regar cada dia: no pots deixar-ho sense aigua, però tampoc has d’ofegar-lo amb massa aigua. Confia que algun dia, les teves cures, faran que l’arbre floreixi i produeixi fruits.
I heus aquí set consells essencials que has de seguir si vol que creixi l’arbre de la meditació:
– Practica amb regularitat: Proposa’t meditar cada dia. Si no és possible, fes-ho almenys diversos dies a la setmana.
– Conrea la motivació correcta: Hi ha moltes raons per les quals val la pena practicar la meditació (salut, integritat, pau mental, claredat, creixement espiritual).
– Identifica la teva. La millor raó per voler meditar és aconseguir viure amb plenitud i ajudar a altres persones amb allò que tu obtens de la mateixa meditació.
– Medita sempre a la mateixa hora: El cos i la ment funcionen millor si segueixen una rutina regular, així que aprofita’t d’això. Després d’algunes setmanes meditant a la mateixa hora del dia (o de la nit), esperaràs amb ànsia la propera sessió.
És inevitable que de vegades no et sentis en disposició per meditar. En aquests casos, asseu-te en calma durant cinc minuts. Sovint aquest lapse de temps, és prou perquè es modifiqui la teva disposició d’ànim i puguis meditar com sempre. Si no és així, no t’enfadis amb tu mateix; dedica’t a una altra activitat i intenta-ho una altra vegada més tard, o deixa-ho per a un altre dia.
-Medita sempre en el mateix lloc: Escull el mateix lloc per la mateixa raó per la qual sempre medites a la mateixa hora: recorda que al teu cos i a la teva ment els agrada el conegut. Utilitza aquest fet a favor teu, i reserva per a la pràctica una habitació o un racó que la teva ment pugui associar amb la meditació.
-Escull una postura apropiada i practica-la correctament: Asseu-te amb l’esquena recta, el pit obert i el coll relaxat. No et recolzis per meditar, perquè et quedaràs adormit; i mai ho faci en el llit, ni tan sols assegut en ell, perquè és probable que la teva ment associï l’experiència amb el son. Si no estàs habituat a asseure’t en el terra, intenta fer-ho en una cadira de respatller recte o en un sofà.
-Escull una tècnica i concentra’t en ella: Al principi, tal vegada desitgis provar diferents mètodes de meditació per veure com et resulta més atractiu. Però una vegada que hagis trobat la tècnica indicada per a les teves necessitats, no l’abandonis fins a obtenir resultats (major pau mental i felicitat, per exemple).
-Comença amb sessions curtes: Per començar, medita entre deu i vint minuts. Si la sessió de meditació es perllonga sola i sense esforç, gaudeixi-la.
Però mai t’obliguis a meditar cinc minuts més si el temps se’t converteix en un problema o si fer-ho, et causa ansietat. Evita també exagerar quant al temps de meditació; amb freqüència, els principiants creuen haver tingut una “meditació llarga i plaent”, però en realitat només han estat somiant desperts. Així doncs, és molt important que estiguis atent durant la meditació.
-Mantén-te alerta però relaxat: L’alerta interior, o atenció conscient, no equival a tensió o estrès. Assegura’t de tenir el cos relaxat en tota la sessió.
En els gats s’observa bé aquest estat d’alerta: fins i tot quan estan completament relaxats, les seves orelles es mouen com a antenes de radar per captar qualsevol so de l’entorn. Com més relaxat et trobis, més desperta estarà la teva ment.
-No t’atabalis amb expectatives: És molt raonable meditar amb el desig de créixer espiritualment i treure profit de l’experiència. No obstant això, no esperis que totes les meditacions siguin meravelloses i plaents.
-Prepara’t prèviament: Com a principiant, no et serà fàcil passar de la tensió quotidiana a la meditació. És convenient que la ment es relaxi durant una estona abans que tu et posis a meditar. Pren-te un bany o dutxa’t, o simplement renta’t la cara i les mans.
-Estigues disposat a practicar la meditació durant tota la vida: Un arbre no creix de la nit al dia, si al cap d’un o dos mesos la meditació no obtens els beneficis que havies imaginat, no et donis per vençut. No concloguis precipitadament que la meditació no funciona o que la tècnica que has utilitzat no és efectiva. En lloc d’això, revisa les teves idees sobre la naturalesa de la meditació i, després, segueixi intentant-ho. El simple esforç explica molt.
En el proper article et parlarem de com practicar-ho i quines tècniques et poden servir per millorar l’experiència.