Psiconutrició (I)

Segur que en més d’una ocasió, després d’un dia dur en l’àmbit anímic o estressant a la feina, has arribat a casa i t’has donat un “homenatge” a base de gelat de xocolata, o de torradetes amb formatge i una copa , o més, de vi. I és que el fet d’estar alegre o deprimit pot influir de forma decisiva a la nostra manera de menjar. Però, saps per què es produeix això? Molt sovint mengem més per aconseguir anestesiar-nos que per alimentar-nos. El menjar, en aquests casos, es converteix en una via d’escapament, en un consol o en una forma ràpida d’obtenir un tipus de plaer físic i gustatiu. I, en aquest precís moment, ens pot arribar a envair una certa sensació de benestar. Sensació que, molt sovint desapareix al cap de poca estona i llavors apareix el sentiment de culpa per haver menjat un aliment hipercalòric, poc beneficiós pel nostre organisme i, a vegades inclús una mica car. El pitjor de tot és,lògicament, que el malestar emocional que ho ha provocat no ha desaparegut, sinó que continua vigent i, a sobre, ens sentim culpables.

És per això que resulta del tot cabdal aprendre a distingir entre gana física i emocional, alhora que hem de saber que la nostra forma de menjar està molt determinada per la part emocional del nostre cervell.

És en aquest punt on resulta de molta utilitat la psiconutrició, que consisteix, bàsicament, a considerar les nostres emocions i la seva influència en l’alimentació.

Per tal de regular les nostres emocions i allunyar-les del plat és necessari abordar de manera multidisciplinar la dieta i els hàbits de cada persona. Només així aconseguirem controlar el pes i l’ansietat per menjar.

Quan ens entra un atac de gana a deshora, hem d’intentar frenar-lo i preguntar-nos el motiu d’aquesta sobtada fam. Normalment, darrere sol haver-hi una mala gestió de les emocions.

Quan tenim gana de veritat, és a dir, quan és el nostre organisme, no les nostres emocions les que estan cridant, ens conformem amb qualsevol mos. Quan són les emocions les que ho governen, la petició va dirigida cap a un aliment o beguda concreta.

El secret és, lògicament, saber gestionar de forma adient les emocions que ens produeixen les experiències quotidianes i assimilar-les amb una actitud positiva. Identificar-les i evitar que governin per sobre de nosaltres mateixos. Les emocions són només això, emocions. Nosaltres som molt més que una mera emoció.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•