Filtrar per
Categories
Torna- Comparteix
)
Sindrome de l’intestí irritable (I)
La síndrome d'intestí irritable (SII), més conegut com a còlon irritable, és un trastorn funcional crònic del tub digestiu. La síndrome d'intestí irritable és el trastorn gastrointestinal diagnosticat més sovint, i la segona causa d'absentisme laboral, després del refredat comú.
Entre el 10-20% de la població experimenten símptomes de síndrome d’intestí irritable al llarg de la seva vida encara que només un 15% dels afectats consulten a un metge per això.
Avui posem el focus en les causes i com es detecta, i el divendres vinent, en quin és el tractament per al SII.
La naturalesa crònicade la síndrome d’intestí irritable i el repte que suposa controlar els seus símptomes, pot ser frustrant tant per als qui ho pateixen, com per als metges. No obstant això, es disposa de tractaments i teràpies que et poden ajudar.
Causes de la síndrome de l’intestí irritable:
El problema més gran és que avui dia no es coneix amb precisió la seva causa, ni existeixen proves que puguin diagnosticar-lo.
Hi ha diverses teories sobre com i per què es produeix el SII però malgrat la intensa recerca sobre la matèria, la causa encara no està clara.
Una de les teories és que ho produeix un trastorn de la mobilitat del còlon, una altra suggereix que es pot causar després d’una gastroenteritis, i encara una teoria més que l’estrès i l’ansietat poden provocar-lo o empitjorar-lo.
Per una altra banda també se suggereix que una intolerància alimentària pot provocar un intestí irritable, encara que aquesta teoria ha estat difícil de provar. Sí que és cert que existeixen nombrosos aliments que se sap poden causar símptomes que simulen o agreugen el SII, inclosos derivats lactis (que contenen lactosa), llegums i vegetals com bròcoli, coliflor, cols de Brussel·les i cabdell. Aquests productes augmenten el gas intestinal, que pot causar enrampades.
Alguns medicaments també poden produir efectes sobre l’intestí que contribueixin als símptomes.
Uns altres investigadors creuen que el SII és causat per un increment de la sensibilitat visceral (dels òrgans interns) a sensacions normals. Aquesta teoria proposa que els nervis de l’intestí posseeixen una hiperactivitat en els pacients amb SII, per la qual cosa quantitats normals de gas o moviment intestinals són percebuts pels pacients amb SII com a excessius i dolorosos. Alguns pacients amb SII sever milloren quan són tractats amb medicaments que disminueixen la percepció del dolor en l’intestí (tals com dosis baixes d’imipramina o nortriptilina).
Símptomes de la síndrome de l’intestí irritable
El símptoma principal de la Síndrome d’Intestí Irritable (SII) és el dolor abdominal acompanyat de canvis en la freqüència i/o consistència de les deposicions, presentant bé sigui episodis de diarrea o restrenyiment. És un trastorn crònic, que es caracteritza per períodes d’exacerbació que alternen amb períodes de remissió dels símptomes.
La seva prevalença se situa en un 5-15%, és més habitual en adults joves i comença a disminuir a partir dels 50 anys.
El dolor abdominal pot ser difús o localitzat en l’abdomen inferior, de moderada intensitat, que s’alleuja després de la defecació.
Per a facilitar el diagnòstic del SII s’han desenvolupat uns criteris diagnòstics: els criteris de Roma IV.
1. Presència de dolor abdominal recurrent, com a mitjana, almenys un dia a la setmana en els últims tres mesos relacionat amb dos o més dels següents criteris:
• Es relaciona amb la defecació.
• S’associa a un canvi en la freqüència de les deposicions.
• S’associa a un canvi en la forma (aparença) de les deposicions.
2. Les molèsties han d’estar presents durant els últims 3 mesosi haver començat un mínim de 6 mesos abans del diagnòstic.
Altres símptomes en el SII
A més dels símptomes inclosos en els criteris de Roma IV el pacient amb SII pot presentar: distensió abdominal, moc en la femta, tenesme rectal(sensació de no quedar-se satisfet després de la defecació) o fuites de la femta(incontinència fecal), dolor anal, sacietat precoç en menjar, nàusees, vòmits, dolor toràcic i flatulències.
Sovint els símptomes empitjoren després d’alteracions psicològiques com l’ansietat, depressió, angoixa i esdeveniments estressants.
Existeixen altres símptomes extraintestinals que poden acompanyar al SII com a regles doloroses, mal de cap, molèsties en orinar i dolors musculars.
Quan sospitar altres diagnòstics diferents de SII:
Davant aquests símptomes s’han de realitzar proves específiques prescrites pel teu metge per a buscar alteracions en el tub digestiu.
• Canvi sobtat en el ritme deposicional habitual en un pacient major de 50 anys
• Presència de símptomes nocturns
• Febre
• Diarrea contínua i/o liquida
• Presència de sang en la femta
• Anèmia
• Pèrdua de pes no intencionada
• Dolor abdominal molt intens
• Història familiar o personal de càncer de còlon o malaltia inflamatòria intestinal
El divendres llegeix l’article que publiquem perquè et donarem pistes sobre el tractament que es proposa pel SII.
- T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!