Quan la persona a qui hem dipositat la nostra felicitat ens deixa, o la relació s’acaba, com ho enfrontem? Com vivim la vida a partir d’aquest moment?
Una ruptura sentimental és només això, una ruptura, i malgrat això a molts ens costa veure que la vida segueix.
Com podem aprendre a afrontar la ruptura sense trencar-nos nosaltres?
Per a la majoria de persones, la ruptura és una situació molt dolorosa. En aquests moments apareixen moltes pors, inseguretats, decepcions, ressentiments i el dolor pot ser molt profund…
La majoria de nosaltres creiem que el dolor és causat perquè hem perdut a la persona que “ens fa feliç? T’imagines que poguessis retrobar la felicitat sense aquesta persona, és més, sense cap persona al costat?
Què ens aconsellen els experts:
A. Observar els nostres propis pensaments quan ens sentim molt malament. Què ens diem a nosaltres mateixos? Depenent del moment potser sents dir-te que “sense aquesta persona no podràs ser feliç mai més” o que no ets prou bo o bona, o que sempre espatlles les relacions, que per sempre més estaràs sol o sola.
Fes conscients aquest pensament dolorosos i estressants (inclús els pots anotar).
B. Qüestionar aquests pensaments tan dolorosos i estressants. I com es fa? Fes-te la pregunta si són certs, si és cert el què et dius i t’escoltes. Si et permets qüestionar la veracitat del que la teva ment et diu, t’adonaràs que en realitat, el què et genera el gran dolor i patiment és la por a sentir-te sol o potser a què no et consideres bo per ningú. En definitiva, que observant-los et trobaràs que la persona amb qui tenies la relació, té poc a veure amb les teves pors.
Quan no qüestionem aquests pensaments i vivim estan segurs que són veritat, patim innecessàriament.
C. Experimentar: Aquí ve una part divertida. Intenta imaginar (encara que al començament pugui ser-te difícil) com seria la teva vida, inclús com seria aquest moment present, si no tinguessis aquests pensaments. És bastant probable que t’adonis que sense ells, estaries molt millor, relaxat i fins i tot, content.
Potser això no és senzill la primera vegada que ho intentes fer. El què pots fer, és posar atenció a com canvia el teu estat d’ànim quan de sobte, apareix aquest pensament. Poder un moment abans estaves bé, a la feina o a casa, pensant en altres coses, o algú et truca per telèfon i et distreus, o simplement, per la raó que sigui, t’has oblidat per un moment de la ruptura…i de sobte apareix el pensament i tot tu, canvies.
D. Investigar: Com si fossis un investigador, busca proves de què allò que penses i et fa patir, no és real. Busca proves de què el contrari del què pensaves, és també cert. Si amb un pensament pots patir, i en trobes un altre que també és cert i no et fa patir, amb quin et quedes?
E. Millorar la teva vida: Aquesta persona ha marxat de la teva vida, però és evident que la vida continua per a tu. Si la vols viure feliç, pensa quantes coses podràs fer, sentir i experimentar ara que no hi és. Això ens permet fer llistes de les coses bones que ens esperen, i si hi posem atenció, els nostres pensaments aniran més en aquesta direcció.
Aquesta llista pot ser reveladora per a tu, perquè et podràs adonar que tenies dipositada en l’altra persona algunes coses, que ara, segueixen amb tu i les pots fer fent, i a més s’hi afegeixen les noves que pots fer.
Una ruptura és dolorosa, però no cal que sigui un patiment sense fi. Si hi ha Sant Valentí, també hi ha el “Sant” de la Recuperació i la cerca de la felicitat després d’una ruptura.