Amb el pas dels anys, resulta freqüent començar a tenir problemes a l’hora de conciliar la son. Es calcula que, al nostre país, prop de 60 per cent de les persones majors de 50 anys tenen algun símptoma o trastorn de la son. Això és degut al fet que, a partir de certa edat es veu afectada la funció de l’hipotàlem, centre regulador de la gana, la son o la temperatura corporal, fent que les ganes de dormir no estiguin sempre associades a la nit, com sí que passa en altres etapes de la vida. Aquesta patologia pot acabar afectant la resta d’activitats diàries de la persona que la pateix, minvant la seva qualitat de vida.
No s’hi ha de menysprear els efectes de passar una nit en blanc. Els ritmes cardíacs s’alteren, ocasionant un avançament de la fase de la son, amb una sensació d’adormiment que apareix abans de l’hora desitjada i un despertar més aviat també del desitjat.
La gent gran necessita dormir les mateixes hores que qualsevol persona adulta. Malgrat això, a mesura que la persona va fent-se gran, es redueix aquest temps i apareix el que s’anomena la “son lleugera”. Això significa que es triga més a agafar la son i, a més, aquesta no és tan profunda, provocant freqüents interrupcions durant la nit.
En despertar del tot, els seus efectes negatius continuen. La rutina diària es veu afectada pel que fa als ritmes normals de menjar o les necessitats bàsiques.
Aquestes patologies o trastorns de la son en les persones grans els provoca l’aparició de la fatiga, la somnolència diürna i també una reducció de les capacitats cognitives, pèrdua de memòria, manca de concentració i, sovint, irascibilitat.
Un trastorn molt freqüent en persones grans és la coneguda com a “apnea de la son”, amb prop d’un deu per cent de persones que la pateixen. En aquests casos, es produeix trastorns respiratoris mentre s’està adormit. Aquestes pauses poden durar fins i tot alguns minuts.
El millor per totes aquestes patologies és seguir una dieta sana, tenir activitat social, fer exercici i tenir unes bones normes a l’hora d’anar a dormir.
.