Els anys 50 la família Sorli treballava de valent a la botiga de queviures, amb els pares al capdavant i amb els fills que havien anat agafant cada cop més responsabilitats.
En aquells moments ja disposaven del primer vehicle a motor, un Isocarro de tres rodes i un motor de set cavalls i quatre velocitats. L’Isocarro servia per fer repartiment a domicili i era ja imprescindible per anar al Born a proveir-se de gènere.
A la botiga l’oferta de queviures al detall i a l’engròs s’anava ampliant cada cop més i es va necessitar incorporar alguns treballadors. Els primers a arribar van ser el Rafael Perona, el seu cosí, el Paco Solé i la Lina Expósito.
Calia modernitzar-se per adaptar-se a les necessitats immediates i es va comprar la primera màquina enregistradora que ja permetia acumular les vendes per seccions. Es deia Sweda i venia de Suècia.
Era molt pràctica perquè quan marxava la llum, que en aquells dies era habitual, podies continuar treballant gràcies a una manovella. Va ser tota una inversió perquè en aquella època aquestes màquines eren molt cares.