Els primers records de Jordi Sorli

En Jordi, el fill petit del Francesc i de la Teresa, ja ajudava de ben jove a la botiga de Pere IV. Atenia la botiga, ajudava al magatzem i fins i tot repartint gel mentre continuava cursant els seus estudis. L’etapa compresa entre 1939 i 1950 va resultar molt dura i penosa per a la població amb l’aparició de la cartilla de racionament i del mercat negre.

A la botiga de queviures, només els hi autoritzaven a servir un producte de racionament si el sol·licitant estava donat d’alta. Aleshores, a canvi d’un cupó li feien entrega de per exemple un quart de quilo d’arròs. La família ja s’havia assortit abans de l’arròs necessari per a cent o dues-centes famílies.

I a la nit, després de sopar, tocava enganxar tots els cupons a les llibretes que s’havien d’omplir obligatòriament.

Amb molt esforç, els Sorli, anaven sortint- se. No deixaven de vendre verdures dels horts i verdura comprada al Born.

Hi havia articles que venien del Prat de Llobregat com les carxofes o els bròquils, un pernil que venia d’Aragó i que tenia molt èxit i la llet de Sant Esteve de Palautordera que arribava en bidons de vint-i-cinc litres juntament amb botifarres d’arròs i ceba.

• T'ha agradat el que has llegit? Comparteix!
• 
• 
•